Polèmica sobre l'autoria d'uns dibuixos inèdits atribuïts a Van Gogh

El museu del pintor a Amsterdam sosté que el quadern és una imitació, mentre que prestigiosos historiadors de l'art en defensen l'autenticitat

Autoretrat de Van Gogh (1889) -  Vincent Van Gogh / Collection of Mr. and Mrs. John Hay Whitney / Scewing - Wikimedia Commons
Autoretrat de Van Gogh (1889) - Vincent Van Gogh / Collection of Mr. and Mrs. John Hay Whitney / Scewing - Wikimedia Commons
16 de novembre del 2016
Autor
Laura Quero
L'editorial francesa Seuil ha presentat a París un quadern amb 65 dibuixos inèdits atribuïts a Vincent van Gogh. El volum reuneix una selecció d'esbossos fets amb tinta marró que suposadament van ser realitzats durant l'estada del pintor a la regió francesa de la Provença. Els dibuixos van ser trobats a casa d'una dona francesa que els va heretar de la seva mare juntament amb un quadern manuscrit. Aquesta els va trobar durant la Segona Guerra Mundial, després que els aliats bombardegessin Arle.

Segons afirmen els descobridors dels dibuixos, aquests van ser realitzats al llibre de comptes del Café de la Gare d'Arle, on es van allotjar els pintors Van Gogh i Gauguin. El volum, de 288 pàgines, serà publicat aquesta setmana a França, Holanda, Bèlgica, Alemanya, el Regne Unit i els Estats Units, i, més tard, al Japó.

El color de la tinta podria indicar que les obres són falses
No obstant això, l'autoria de les obres ha estat objecte de debat. Pel descobridor dels dibuixos, Franck Baille, responsable d'una casa de subhastes de Montecarlo, no hi ha cap dubte que són de Van Gogh. Baille compta amb la validació de dos importants historiadors de l'art especialistes en el pintor holandès: Bogomila Welsh-Ocharov i Ronald Pickvance.

D'altra banda, el Museu Van Gogh d'Amsterdam ha declarat que els dibuixos són imitacions de l'obra original. La institució ha arribat a aquesta conclusió després d'estudiar a fons 56 fotografies en alta definició dels 65 esbossos. Segons els experts, Van Gogh mai no va utilitzar la tinta marró, sinó que feia servir la de color negre o morat. Aquestes tonalitats, amb els anys d'exposició a la llum, s'anaven convertint en color marró. Els conservadors defensen que, atès que el quadern no ha patit aquest deteriorament, el suposat autor es va inspirar en l'obra de l'artista sense saber que el traç original era negre. A més, els dibuixos no reflecteixen l'evolució artística del pintor entre el 1888 i el 1890, dates durant les quals s'haurien fet els esbossos.

Les obres no han estat examinades directament
Els responsables del volum han volgut minimitzar el debat sobre l'autoria de les obres i s'han centrat en el fet que les noves atribucions costen molt a ser acceptades. N'és un exemple el reconeixement de ‘Posta de sol a Montmajour', que finalment va ser reconegut com un autèntic Van Gogh l'any 2013. Els experts que defensen l'originalitat dels dibuixos han respost a les acusacions del Museu argumentant que la institució no va voler veure mai els originals i que es va mostrar completament desinteressada en la troballa.

Als dibuixos —realitzats amb un traç gruixut i a base de punts i línies sinuoses— es pot reconèixer l'edifici que apareix al quadre ‘La casa groga', el pont que podria haver inspirat ‘El pont de Langlois', així com paisatges d'ametllers, joncs, esferes solars i un autoretrat.