El novembre del 1933, durant la Segona República, les dones van votar per primer cop a l'estat espanyol. De retruc, en aquelles eleccions generals, també van poder ser membres de les meses electorals i participar en el recompte de vots per primer cop. Quin impacte va tenir aquella participació aleatòria en la seva mobilització política posterior? Com es va veure reflectida en les següents eleccions, el 1936?
És el que han estudiat els investigadors Toni Rodon i Pau Vall-Prat, professors del Departament de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), en un estudi que publiquen a la revista British Journal of Political Science. I la resposta és sí: les dones que van ser als col·legis electorals el 1933 van polititzar-se; aquella experiència les va socialitzar políticament i va fer que en el futur s'impliquessin més en política i es mobilitzessin molt més.
Després d'una cerca exhaustiva a l'Arxiu Municipal de Girona, els investigadors han pogut crear una base de dades dels homes i les dones que van ser als col·legis electorals en les tres eleccions a Corts que es van fer durant la Segona República (el 1931, el 1933 i el 1936), amb l'objectiu d'analitzar quin impacte va tenir per a les dones comptar vots per primera vegada. Han conclòs que les dones que van ser escollides aleatòriament el 1933 van participar més en les eleccions de l'any 1936 que la resta de dones. De fet, ho van fer amb la mateixa probabilitat de participació que els homes.
Podeu consultar els resultats de l'estudi, les bases de dades de les electores i les votants de la província de Girona i la seva comparació amb els homes en aquest interactiu creat pels autors de la recerca.