Un projecte impulsat pel professor David Cao, del Departament d'Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona, i pel Patronat d'Estudis Osonencs, està traçant un mapa inèdit de la memòria carlina a Catalunya. L'objectiu: identificar i analitzar la petjada material i simbòlica que la tercera guerra Carlina (1872-1875) va deixar al territori, a través de monuments, làpides, commemoracions i topònims que sovint han estat ignorats o invisibilitzats.
La iniciativa forma part del projecte COMMON (Inventari digital de monuments i commemoracions de les guerres carlines), coordinat en el marc d'una acció conjunta de la Xarxa Vives d'Universitats, l'Institut Ramon Muntaner i l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC-CERCA). El projecte ha rebut un ajut de 10.000 euros dels premis Creu Casas Sicart 2025, destinats a la recerca local i comarcal.
Fins ara, l'equip investigador ha documentat més de seixanta elements memorials repartits per disset comarques catalanes. Entre els casos més destacats hi ha el monument destruït al general Cabrinetty a Puigcerdà, les commemoracions anuals a Cervera i el monument de Llaés, vinculat a l'afusellament de carrabiners el 1874. A Cervera, carrers com Combat o Porta de la Victòria encara conserven la memòria d'aquells enfrontaments. "Ens hem adonat que el fenomen té més magnitud i presència del que havíem previst", afirma Cao.
Aquest treball coral ha estat possible gràcies a la col·laboració de múltiples entitats territorials: centres d'estudis locals, arxius comarcals i institucions de recerca patrimonial com l'Espitllera Fòrum d'Estudis Segarrencs, l'Institut d'Estudis Empordanesos o el Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. L'anàlisi es basa en fonts diverses, com la premsa de l'època, documentació municipal, arxius parroquials, registres militars i fotografies històriques.
Un projecte que trenca tòpics
Una de les aportacions més innovadores del projecte és que qüestiona la visió reduccionista del carlisme com un fenomen exclusivament rural i conservador. "Les partides armades carlines van actuar en poblacions com Mataró, Igualada, Terrassa o Granollers entre 1872 i 1875", recorda Cao, tot remarcant l'abast urbà i territorial d'aquest moviment.
El projecte també aprofundeix en la complexitat de les memòries en disputa. La recerca revela com, durant dècades, les commemoracions carlines van conviure –i sovint van entrar en conflicte– amb les iniciatives memorials liberals i republicanes. "Hem identificat nombrosos episodis de confrontació simbòlica i violència política. Aquesta pugna pel record posa de manifest que les memòries poden tenir tant capacitat de cohesió com de divisió", explica el professor.
L'equip investigador està format per Anna Bach, Joan Torrents i Raúl Cuenca (UAB); Alba Masramon, Laia Masnou, Oriol Dueñas i Laia Gallego (UB), i l'investigador independent Arnau Dorca. Junts, han teixit una recerca coral que connecta el món acadèmic amb el territori i que culminarà en un repositori digital i una exposició itinerant pensats per acostar els resultats a la ciutadania i als agents del patrimoni local.
Segons Cao, aquest projecte permet reinterpretar el paper del carlisme en la història catalana contemporània. Lluny de ser un moviment marginal, el carlisme va tenir una influència profunda en la societat del segle XIX. "Les guerres carlines no són únicament conflictes dinàstics. Formen part d'una dialèctica de revolució i contrarevolució que acompanya la construcció del món contemporani", afirma. El cost humà i social del conflicte també és revelador: "Només la tercera guerra Carlina va mobilitzar entre 25.000 i 50.000 combatents, amb un balanç de prop de 5.000 morts entre 1872 i 1875", apunta.
Per al professor, cal superar la visió simplista i monolítica del carlisme. "És un moviment de llarga durada, plural i capaç d'adaptar-se als canvis, amb vincles profunds amb el catolicisme militant i amb xarxes familiars que han mantingut viva la seva memòria". I conclou: "El segle XIX tendeix a quedar relegat en la recerca històrica. Això facilita que perdurin tòpics esbiaixats. Amb aquest projecte, apostem per una mirada més completa i arrelada al territori".