El poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda, situat al cap de Sant Sebastià (Baix Empordà), va mantenir una activitat continuada durant gairebé cinc segles, des de la segona meitat del segle VI aC fins al primer quart del segle I aC. Així ho demostra la tesi doctoral de l'historiador i arqueòleg Antoni Rojas Rabaneda, defensada a la Universitat de Girona, que aporta noves dades sobre l'evolució cronològica, arquitectònica i urbanística d'aquest assentament integrat dins la xarxa de poblats indigets.
Un dels resultats més rellevants de l'estudi és la identificació d'un model d'organització urbana gairebé inexistent en altres jaciments ibèrics. A mitjan segle IV aC es va produir una reforma que va transformar completament la distribució de l'espai: les cases es van construir de manera aïllada i envoltades d'espais oberts, on s'han documentat forns de pa i metall, així com sitges per a l'emmagatzematge de cereal. Aquest sistema contrasta amb el més habitual entre els pobles ibèrics, basat en habitatges arrenglerats amb parets mitgeres.
La investigació també evidencia que, mentre altres poblats del territori com Ullastret es van abandonar després de la revolta indígena dels anys 197-195 aC i l'expansió romana, Sant Sebastià de la Guarda va continuar actiu i fins i tot va créixer durant el segle II aC fins a ocupar tota la superfície superior de la muntanya. Les últimes traces d'activitat es documenten a l'inici del segle I aC, coincidint amb la intensificació de la romanització i la creació de ciutats com Emporiae, Gerunda o Blandae.
Per dur a terme la recerca s'han estudiat 26 habitatges, espais oberts, 27 sitges –algunes de fins a cinc metres de profunditat– i milers de fragments ceràmics, molts dels quals procedents de la Mediterrània, des de produccions punicocartagineses fins a materials grecs, massaliotes i romans.
El treball de Rojas ha estat dirigit pel professor Josep Burch i s'ha elaborat en el marc de les excavacions coordinades pel Laboratori d'Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Girona, amb el suport de l'Ajuntament de Palafrugell.