Redescobreixen a Dinamarca la primera 'representació' coneguda d'un viking amb pentinat ornamentat

Una petita peça de joc del segle X, oblidada en un magatzem del Museu Nacional durant més de 200 anys, ofereix noves pistes sobre l'aspecte i l'estatus social dels vikings

La petita figura vikinga
La petita figura vikinga Roberto Fortuna / National Museum of Denmark
27 de setembre del 2025
Autor
Genís Casanovas Esteve
Guardar a favorits

El conservador Peter Pentz, del Museu Nacional de Dinamarca, ha redescobert en els fons de la institució una figura vikinga insòlita: una peça de joc d'ivori de morsa que mostra amb gran detall el rostre i el pentinat d'un home del segle X. Segons Pentz, es tracta del primer retratat conegut d'un viking i ofereix una finestra privilegiada sobre la seva aparença i la seva cura personal.

La figura, d'una mica més d'un centímetre d'alçada, va ser trobada el 1797 en una tomba de guerrer a Viken, prop de l'Oslofjord (Noruega), i va entrar a la col·lecció com un dels primers objectes del museu. Tot i això, va quedar emmagatzemada i pràcticament oblidada fins que Pentz la va identificar.

La peça formaria part del joc de taula viking Hnefatafl, semblant als escacs, i mostra un home amb bigoti imperial, pera trenada, patilles i una cabellera dividida al mig, curta al clatell i ondulada als costats. "És la primera vegada que veiem un viking masculí representat amb el cabell visible des de tots els angles", explica Pentz, que destaca fins i tot "el petit rínxol marcat sobre l'orella".

El conservador sospita que l'home representat podria pertànyer a l'elit vikinga, potser fins i tot al rei Harald I, conegut com Harald Bluetooth, que va governar Dinamarca entre els anys 958 i 985. Més enllà de la seva possible identitat, el rostre expressiu i el pentinat ornamentat contradiuen la imatge estereotipada dels vikings com a salvatges i els mostren com uns individus sofisticats i ben arreglats.

L'objecte s'exhibeix actualment a l'exposició sobre les fetilleres vikingues del Museu Nacional de Dinamarca i ha estat estudiat en un article publicat a la revista Medieval Archaeology.