Una parella que netejava el jardí de casa seva a Nova Orleans poc s'esperava trobar-hi enterrada una pedra romana. La seva història es va fer viral a Internet i aleshores una antiga propietària, Erin Scott O'Brien, va donar a conèixer nova informació sobre la pedra. O'Brien va veure la notícia després de rebre una trucada del seu exmarit, amb qui havia viscut a la propietat, i de seguida va reconèixer l'objecte de la notícia: una pedra gravada en llatí, que havia heretat del seu avi i que havia utilitzat com a decoració de jardí. Segons la notícia, aquesta pedra tenia 1.900 anys d'antiguitat i era una làpida funerària d'un soldat romà.
Quan els actuals propietaris, Daniella Santoro, antropòloga de la Universitat de Tulane, i el seu marit Aaron Lorenz, van trobar la pedra, es van posar en contacte amb el Preservation Resource Center de Nova Orleans (PRC) i amb D. Ryan Gray, un arqueòleg de la Universitat de Nova Orleans. Es va iniciar una investigació i es va trobar que es tractava, segons la inscripció, de la làpida de Sextus Congenius Verus, un traci que havia servit vint-i-dos anys a la marina romana a bord d'un trirrem, o un vaixell de guerra propulsat per rems. Es va descobrir, a més, que la làpida pertanyia al Museu Arqueològic Nacional de Civitavecchia, a Itàlia, que havia estat molt destruït pels bombardejos durant la Segona Guerra Mundial.
Finalment, es va esbrinar l'origen del misteri. Després d'alliberar Roma, els soldats nord-americans van passar per Civitavecchia. L'avi d'O'Brien va ser el sergent Charles E. Paddock, que va estar destinat a Itàlia durant la Segona Guerra Mundial i es va endur la làpida a casa com a record.