A principis del juny passat una polèmica va posar en dubte l'originalitat del claustre trobat a la finca privada Mas del Vent de Palamós. Després de diverses investigacions, un estudi de la Generalitat de Catalunya va determinar que no es tractava d'un conjunt romànic del segle XII, sinó d'una recreació historicista construïda a principis del segle XX sense valor arquitectònic. Però ara, un nou estudi acaba de descobrir que, tot i així, la construcció sí que conté elements romànics, i sembla que provenen de la Catedral Vella de la ciutat de Salamanca.
Ja en l'estudi oficial la Generalitat va concretar que la pedra amb la què estaven construïts alguns dels arcs, columnes i bases era sorrenca provinent de Villamayor, un municipi proper a Salamanca, la mateixa amb la què s'han construït la major part dels monuments salmantins. La Catedral Vella es va començar a alçar al segle XII, però va ser reformada al segle XVIII després del terratrèmol del 1755, que la va danyar considerablement. Durant aquesta reforma es van desmuntar les arcades exteriors del claustre romànic i possiblement es van vendre. La teoria que sostenen els investigadors és que el destí d'aquelles pedres podria haver estat el claustre de Palamós.
En la investigació, dirigida per l'aparellador i historiador Jesús Maldonado, hi treballa un conjunt d'experts format per picapedrers, historiadors, escultors i aparelladors. Les primeres dades obtingudes ens els treballs d'anàlisi van vincular la troballa de Palamós a un altre claustre romànic desmuntat i substituït amb l'arribada de l'arquitectura barroca, el del convent de la Nostra Senyora de la Vega. Però aquesta opció ha quedat descartada per una diferència de mesures dels capitells i les bases dels dos claustres.
Ja en l'estudi oficial la Generalitat va concretar que la pedra amb la què estaven construïts alguns dels arcs, columnes i bases era sorrenca provinent de Villamayor, un municipi proper a Salamanca, la mateixa amb la què s'han construït la major part dels monuments salmantins. La Catedral Vella es va començar a alçar al segle XII, però va ser reformada al segle XVIII després del terratrèmol del 1755, que la va danyar considerablement. Durant aquesta reforma es van desmuntar les arcades exteriors del claustre romànic i possiblement es van vendre. La teoria que sostenen els investigadors és que el destí d'aquelles pedres podria haver estat el claustre de Palamós.
En la investigació, dirigida per l'aparellador i historiador Jesús Maldonado, hi treballa un conjunt d'experts format per picapedrers, historiadors, escultors i aparelladors. Les primeres dades obtingudes ens els treballs d'anàlisi van vincular la troballa de Palamós a un altre claustre romànic desmuntat i substituït amb l'arribada de l'arquitectura barroca, el del convent de la Nostra Senyora de la Vega. Però aquesta opció ha quedat descartada per una diferència de mesures dels capitells i les bases dels dos claustres.