La pràctica ritual dels caps enclavats, que consistia a exhibir públicament els cranis d'alguns individus, és única en el món ibèric. Durant les darreres dècades, els arqueòlegs han estudiat i debatut diferents hipòtesis sobre el seu origen: eren trofeus de guerra d'enemics? O potser cranis venerats de personatges destacats de la comunitat?
Ara, un nou estudi liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona conclou que el ritual no responia a un únic patró comú en totes les comunitats d'ibers del nord-est de la península Ibèrica, sinó que s'aplicava de manera diferenciada a cada jaciment. En alguns casos sembla que es van utilitzar individus enemics com a símbol d'intimidació, mentre que en altres poblats es podria haver tractat d'individus venerats de la comunitat local.
La recerca, publicada a Journal of Archaeological Science: Reports, s'ha basat en l'anàlisi de set cranis enclavats d'homes de dos jaciments d'aquest període: l'antiga ciutat d'Ullastret i el poblat de Puig Castellar, a Santa Coloma de Gramenet. Els investigadors creuen que els individus implicats en el ritual no van ser seleccionats a l'atzar: hi havia una tendència cap als homes, però també podria haver-hi diferències socials i culturals entre els individus de les dues comunitats.