"En el nom de la santa i indivídua Trinitat. Manifesto a tots, tant presents com futurs, que jo, Alfons, rei d'Aragó per la gràcia de Déu, comte de Barcelona i marquès de Provença; dono, declaro i atorgo en feu, i amb el present escrit autoritzo a perpetuïtat, a tu, Ximeno d'Artusella, i a tots els teus hereus perpètuament, el port de Salou amb tots els seus termes i possessions actuals i futures, i amb l'estany de la Pineda i amb els altres estanys i ports que li pertanyin, és a dir, des de l'estany de Bertran de Castellet, fins al Coll de Balaguer. Així mateix, que l'abans dit port de Salou, amb tot l'abans esmentat, posseeixis en feu, tinguis i frueixis, tu i els teus successors, segons els furs i costums de Catalunya i per repoblar-lo i millorar-lo [...]".
Amb aquestes paraules, el rei Alfons II el Cast atorgava a Ximeno d'Artusella, un dels seus oficials, la carta de població de Barenys, un petit assentament situat ben a prop del que seria, molts anys després, el municipi de Salou. La carta poblacional, un document que s'emetia amb l'objectiu de repoblar els territoris que es conquerien als musulmans, regulava qüestions territorials, jurídiques, econòmiques i socials, com l'organització del territori, les funcions dels governants i els drets i deures dels veïns. En alguns casos, les cartes incloïen la celebració de mercats, i Salou no en va ser cap excepció: la carta establia que s'hi celebrés un mercat els dimecres i, també, l'adjudicació del port per tal d'activar l'economia local i protegir el territori. Així, doncs, el document ja recollia la naturalesa geogràfica del municipi, situat a l'abric d'un port natural que esdevindria clau per a la història local i també per a la dels Països Catalans.
El Conqueridor
Salou va trobar en el mar una font de riquesa, la que generaven la pesca i la navegació. I si Alfons II va ser el rei que va veure en el mar el puntal econòmic del nou nucli de població, Jaume I va ser el monarca que va saber valorar la seva situació estratègica. El Conqueridor, que havia nascut el 2 de febrer del 1208 a Montpeller, havia estat coronat rei quan encara era un infant. El seu pare, Pere el Catòlic, havia mort en la batalla de Muret (12 de setembre del 1213), abans d'haver entregat el seu propi fill a mans del seu enemic, Simó de Montfort. I la mare, Maria de Montpeller, havia traspassat uns mesos abans, mentre era a Roma negociant el retorn del nen amb el papa. Així, doncs, orfe de pare i de mare, l'infant Jaume va ser coronat rei després de la mort del seu pare i educat al castell de Gardeny pels templers, que en van fer un expert estratega militar.
Aquesta experiència es va fer palesa el 1229, quan va assolir la seva primera gran conquesta, la de Mallorca. Un any abans, després d'haver analitzat el territori marítim de la corona catalanoaragonesa, va escollir Salou com el punt de partida del seu exèrcit. D'aquesta manera, el 5 de setembre d'aquell 1229, un estol de naus comandat pel rei Jaume va sortir de Salou rumb a Mallorca per enfrontar-se amb l'exèrcit sarraí. Després de la batalla de Portopí, el 12 de setembre, l'exèrcit triomfant del monarca va arribar a Madina Mayurqa (l'actual Palma) i, després d'un setge ferotge, que va acabar el 31 de desembre, el rei va fer seva la primera de moltes altres conquestes, com la de València (1238), unes proeses que van valer-li el sobrenom d'el Conqueridor.
Els atacs corsaris
Però tornem a Salou. Aquesta mirada del municipi al mar també va tenir una cara amarga, especialment als segles XVI, XVII i XVIII. El fet que s'hagués convertit en un important centre comercial va atreure els corsaris musulmans, que van sembrar el terror als ports catalans. El nucli de Barenys va ser atacat en nombroses ocasions, dues de les quals, pel corsari otomà Turgut Reis, conegut com a Dragut, que el 1550 va desembarcar per primer cop al poblat; va destruir el castell i el saquejà, i va segrestar gran part de la població.
Aquestes incursions terribles van donar peu a l'aixecament de torres de defensa, com la Torre Vella, que, a l'exterior, encara conserva l'aspecte original. No és l'únic vestigi que encara testimonia la importància de Salou com a gran port medieval. Al passeig de Jaume I, a més de l'escultura que homenatja el rei, encara es poden veure els escuts d'algunes famílies nobiliàries que es van sumar a la conquesta de Mallorca. I alguns carrers del municipi porten el nom dels cavallers que van fer costat al Conqueridor, com ara Berenguer de Palou, Guillem de Claramunt i Guillem de Montcada.
La Festa del Rei Jaume I
Salou es prepara per celebrar la Festa del Rei Jaume I, que aquest 2024 arriba a la vint-i-novena edició. Del 5 al 8 de setembre, aquesta vila de la Costa Daurada reviu l'aventura del Conqueridor amb diverses activitats per a tots els públics.
Entre els actes, podreu veure la nova vestidura que lluirà el personatge del rei durant el seguici del 7 de setembre. També podreu veure, al vestíbul de l'Ajuntament de Salou, la Carta de Població, un document del 1194 que es va presentar el passat 3 de juliol, l'original del qual és en llatí, i ha estat traduït al català, al castellà i a l'anglès. En podeu saber més a www.visitsalou.eu.