Posen a la venda una pintura de Picasso perduda des del 1944

'Bust d'una dona amb barret de flors (Dora Maar)', un commovedor retrat de l'amant i musa de l'artista espanyol, havia estat en mans privades durant vuit dècades

'Bust d'una dona amb barret de flors (Dora Maar)' (1943), de Pablo Picasso
'Bust d'una dona amb barret de flors (Dora Maar)' (1943), de Pablo Picasso Stephane de Sakutin
19 d'octubre del 2025
Guardar a favorits

Els nets del col·leccionista anònim que va comprar la pintura Bust d'una dona amb barret de flors (Dora Maar), de Pablo Picasso, perduda des del 1944, vendran l'obra a la casa de subhastes Lucien Paris, que la va presentar oficialment el 18 de setembre. La creació del melancoliós retrat es va produir durant l'època de l'ocupació nazi a la ciutat de París, on Picasso vivia. Es tracta del retrat de Dora Maar, la seva amant i musa més important. Un col·leccionista anònim va comprar l'obra l'agost del 1944, el mateix mes de l'alliberament de París. Després de la venda, la pintura va desaparèixer de l'escena pública.

Pocs sabien que el retrat existia, només alguns estudiosos de l'artista disposaven de fotos en blanc i negre com a referència. Però ara, després de vuit dècades, ha sortit a la llum. L'obra es posarà a la venda a la casa de subhastes Lucien Paris i es preveu que s'arribi a vendre per més de nou milions de dòlars.

Picasso va conèixer Maar cap al 1935, quan ell tenia 54 anys i ella, 28. El pintor passava per una etapa de bloqueig creatiu i ella, artista surrealista francesa, travessava una etapa d'esplendor. A més, els estudiosos creuen que ella el va inspirar a crear Guernica. L'artista no només va crear aquest retrat de Dora Maar, sinó que en va fer dotzenes. El més famós és Dona plorant (Weeping Woman), realitzat el mateix any que Guernica, i s'ha interpretat, d'una banda, com el dolor personal de Maar, i de l'altra, com el patiment universal per la guerra.

També es creu que l'obra podria representar la por de Picasso de no tornar a pintar a causa de la presència dels nazis, que el consideraven un artista "degenerat". I hi ha constància que el retrat va ser realitzat dos mesos després que l'artista conegués Françoise Gilot, per qui deixaria Maar al cap de poc temps. Es tracta, doncs, d'un moment de transisió emocional en què l'autor s'acomiada de Maar, la companya a punt de ser abandonada.