Una tomba neolítica d'uns 5.000 anys d'antiguitat continua sorprenent els visitants de l'illa de Man per la seva ubicació insòlita: es troba al jardí davanter d'un habitatge particular, amagada darrere d'una tanca i al costat de l'entrada d'un bungalou. El monument, conegut com The Cloven Stones, és una de la dotzena de tombes de cambra conservades a l'illa i constitueix un dels vestigis prehistòrics més importants del territori.
Segons explica Andy Johnson, inspector de Monuments Antics de Manx National Heritage, es tracta d'una construcció del Neolític vinculada a la tradició megalítica que es va estendre per les Illes Britàniques i Irlanda fa uns cinc mil anys.
La primera referència documentada al jaciment es remunta al 1798, quan el viatger anglès John Feltham va visitar l'illa acompanyat de diversos dibuixants. Un d'ells va elaborar un gravat molt detallat del monument, que mostra un estat de conservació molt semblant al que presenta actualment.
Uns anys més tard, el 1808, uns miners locals van ajudar un antiquari a excavar la cambra funerària situada al centre del monument. Durant els treballs van aparèixer un crani i diversos ossos de les cames. La mida dels fragments va portar els investigadors de l'època a pensar erròniament que es tractava de la tomba d'un gegant. Aquella intervenció continua sent, encara avui, l'única excavació arqueològica realitzada al jaciment.
A la dècada del 1860 es va elaborar un plànol molt precís del conjunt. La comparació amb l'estat actual ha permès comprovar que la construcció de la casa, a principis del segle XX, va afectar parcialment la part posterior del monument.
Els arqueòlegs consideren que tombes com aquesta no estaven destinades a una sola persona, sinó que acollien les restes de diversos membres destacats d'una mateixa família o comunitat. La seva arquitectura també tenia un fort component simbòlic.
L'element més característic del conjunt són dues grans pedres verticals, separades per una esquerda natural que dona nom al monument. Aquestes roques formaven l'entrada a la cambra funerària, un passadís estret que, segons els especialistes, simbolitzava el trànsit entre el món dels vius i el dels morts.