Un estudi recentment publicat a Scientific Reports ha localitzat un jaciment de neandertals a la costa de l'Algarve, a Portugal. El territori conté les primeres petjades de neandertal descobertes en aquesta regió. Suposa una gran prova que hi havia presència de neandertals al sud de Portugal. Aquest fet suposa un avenç important en la comprensió de l'activitat humana primitiva al llarg de la costa atlàntica de la península Ibèrica durant el Plistocè.
Un equip d'arqueòlegs ha trobat les petjades en dos emplaçaments de la costa de l'Algarve: Praia do Monte Clérigo, amb roques d'aproximadament 78.000 anys d'antiguitat, i Praia do Telheiro, d'uns 82.000 anys. A Monte Clérigo, els investigadors van prendre registre de cinc rastres i de 26 petjades d'adults i d'infants (alguns d'un poc més d'un any), en el que va ser en el seu moment una duna costanera pronunciada.
A Praia do Telheiro, es va trobar una única petjada pertanyent, probablement, a una adolescent o una dona adulta, al costat de rastres fossilitzats d'ocells característics d'ambients costaners i rocallosos antics. La investigació de les petjades de neandertal permet ampliar la visió dels estudis de les proves arqueològiques, com d'ossos o eines. Les petjades es diferencien d'ossos i eines en el fet que, en comptes d'haver estat desplaçades o abandonades en altres llocs, es conserven en sediments o en roques sedimentàries com a registres directes de l'activitat neandertal en moments concrets. Proporcionen, per tant, proves clares de la presència física i del comportament dels neandertals en llocs específics.
A partir de l'anàlisi del nombre de petjades, i de la mida i la disposició d'aquestes, els científics tenen la possibilitat de determinar el nombre mínim d'individus presents, calcular les seves franges d'edat –infants, adolescents o adults– i fins i tot inferir possibles divisions de tasques, com grups de caça. Les petjades són valuoses sobretot a l'hora d'identificar infants i nadons, que rarament deixen altres restes arqueològiques; les seves petjades més petites aporten informació clau sobre les estructures socials.
L'estudi revela estratègies adaptades al terreny, fet que suggereix una planificació acurada de les rutes, de la proximitat a campaments, de possibles activitats de caça i d'interaccions amb altres espècies. Per exemple, un rastre que mostra petjades humanes juntament amb les d'un cérvol fetes al mateix temps és una prova que dona suport a teories de persecució o emboscada en entorns de dunes.
La recerca fa ús d'una anàlisi de xarxes ecològiques, basada en la teoria matemàtica de xarxes, per connectar dades de diversos jaciments arqueològics costaners de la península Ibèrica. Aquest enfocament confirma que els neandertals d'aquestes regions consumien principalment cérvols, cavalls i llebres i que també incorporaven recursos marins i costaners a la seva dieta. Els resultats indiquen una estratègia alimentària diversificada.