Els arqueòlegs del Col·lectiu per la Investigació de la Prehistòria i l'Arqueologia del Garraf-Ordal (CIPAG) han trobat una estatueta de ceràmica de 6.500 anys d'antiguitat a la cova de Can Sadurní de Begues (Baix Llobregat). Correspon a la fase d'ocupació dels inicis del neolític mitjà, i és la figura humana més antiga de la prehistòria de Catalunya i de la península Ibèrica. Ha estat batejada amb el nom de ‘l'Encantat de Begues', pel popular nom que tradicionalment s'ha donat als habitants d'aquesta localitat.
La peça, de 8 centímetres d'alçada, representa una figura humana probablement masculina. Aquest fet també és una novetat a la península Ibèrica, ja que la majoria de representacions humanes que es conserven d'aquesta tipologia són imatges femenines. Només se n'han trobat el tronc, el coll i el braç dret, però es creu que en futures campanyes es podrien recuperar altres parts del cos. La superfície de la figura conserva restes de gravats que reprodueixen la indumentària del personatge, i la part corresponent als braços presenta dos forats que indiquen que podria ser usada com a penjoll. Els experts creuen que es podria tractar de la representació d'un ídol neolític, amb una forta càrrega simbòlica i espiritual.
La troballa s'ha dut a terme durant la darrera campanya d'excavacions de la cova de Can Sadurní, que els investigadors del CIPAG porten 34 anys excavant. En aquest jaciment s'han fet altres descobriments prehistòrics de gran rellevància, com les evidències més antigues del processament i el consum de cervesa d'Europa. Aquesta darrera troballa i les anteriors indiquen que en aquest indret es podien haver celebrat banquets i rituals simbòlics, i són un indici de la rellevància que possiblement va tenir Can Sadurní, durant el neolític, com a lloc de trobada per als habitants de les zones properes.
La peça, de 8 centímetres d'alçada, representa una figura humana probablement masculina. Aquest fet també és una novetat a la península Ibèrica, ja que la majoria de representacions humanes que es conserven d'aquesta tipologia són imatges femenines. Només se n'han trobat el tronc, el coll i el braç dret, però es creu que en futures campanyes es podrien recuperar altres parts del cos. La superfície de la figura conserva restes de gravats que reprodueixen la indumentària del personatge, i la part corresponent als braços presenta dos forats que indiquen que podria ser usada com a penjoll. Els experts creuen que es podria tractar de la representació d'un ídol neolític, amb una forta càrrega simbòlica i espiritual.
La troballa s'ha dut a terme durant la darrera campanya d'excavacions de la cova de Can Sadurní, que els investigadors del CIPAG porten 34 anys excavant. En aquest jaciment s'han fet altres descobriments prehistòrics de gran rellevància, com les evidències més antigues del processament i el consum de cervesa d'Europa. Aquesta darrera troballa i les anteriors indiquen que en aquest indret es podien haver celebrat banquets i rituals simbòlics, i són un indici de la rellevància que possiblement va tenir Can Sadurní, durant el neolític, com a lloc de trobada per als habitants de les zones properes.