L'any 2007, un equip de bussos exploradors va descobrir les restes humanes d'una jove prehistòrica en una cova inundada a l'estat mexicà de Quintana Roo, en un jaciment arqueològic anomenat Hoyo Negro. Després de més de tres anys d'investigacions sobre l'esquelet, batejat amb el nom de Naia, l'Institut Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic (INAH) ha determinat que té entre 12.000 i 13.000 anys d'antiguitat, convertint-se en l'esquelet humà més antic del continent americà.
L'estudi ha aportat múltiples i importants descobriments. Després de sotmetre un fragment de costella i un molar de la noia a estudis d'ADN mitocondrial, de carboni 14 i d'urani/tori, els científics han pogut determinar l'antiguitat de les restes i l'edat que tenia Naia quan va morir: 15 o 16 anys. També s'ha pogut saber que la jove era d'origen asiàtic i que va formar part de les migracions que van arribar a Amèrica des de Sibèria. Es creu que fa prop de 15.000 anys un grup d'humans siberians va creuar l'estret de Bering i es va expandir cap al sud, donant lloc als pobles nadius americans. Però fins ara diverses restes òssies de prop de 10.000 anys d'antiguitat localitzades sobretot al nord del continent no coincidien morfològicament amb la dels nadius actuals, per la qual cosa van aparèixer teories que s'havia produït una segona migració que havia desplaçat la siberiana.
En aquest context, les restes de Naia han aportat la peça que faltava al trencaclosques. La jove és d'origen siberià i el seu ADN mitocondrial té els marcadors característics dels actuals nadius americans. Constitueix, per tant, la baula que faltava per confirmar el vincle entre les dues poblacions. Juntament amb l'esquelet, a la cova d'Hoyo Negro s'hi han trobat 26 mamífers d'onze espècies, alguns fins a 30.000 anys més antics que Naia, entre els quals destaquen un gomfotèrid, un tigre dents de sabre, un peresós de terra i un ós.
Tenint en compte la importància científica i històrica de l'esquelet, l'INAH ha decidit extreure'l de la cova i conservar-lo en un museu del Yucatán.
L'estudi ha aportat múltiples i importants descobriments. Després de sotmetre un fragment de costella i un molar de la noia a estudis d'ADN mitocondrial, de carboni 14 i d'urani/tori, els científics han pogut determinar l'antiguitat de les restes i l'edat que tenia Naia quan va morir: 15 o 16 anys. També s'ha pogut saber que la jove era d'origen asiàtic i que va formar part de les migracions que van arribar a Amèrica des de Sibèria. Es creu que fa prop de 15.000 anys un grup d'humans siberians va creuar l'estret de Bering i es va expandir cap al sud, donant lloc als pobles nadius americans. Però fins ara diverses restes òssies de prop de 10.000 anys d'antiguitat localitzades sobretot al nord del continent no coincidien morfològicament amb la dels nadius actuals, per la qual cosa van aparèixer teories que s'havia produït una segona migració que havia desplaçat la siberiana.
En aquest context, les restes de Naia han aportat la peça que faltava al trencaclosques. La jove és d'origen siberià i el seu ADN mitocondrial té els marcadors característics dels actuals nadius americans. Constitueix, per tant, la baula que faltava per confirmar el vincle entre les dues poblacions. Juntament amb l'esquelet, a la cova d'Hoyo Negro s'hi han trobat 26 mamífers d'onze espècies, alguns fins a 30.000 anys més antics que Naia, entre els quals destaquen un gomfotèrid, un tigre dents de sabre, un peresós de terra i un ós.
Tenint en compte la importància científica i històrica de l'esquelet, l'INAH ha decidit extreure'l de la cova i conservar-lo en un museu del Yucatán.