L'any 2019, durant unes excavacions preventives per a la construcció d'un centre mèdic al jaciment de l'IDiA (Colina de los Quemados) a Còrdova, els arqueòlegs van desenterrar una peça insòlita: un os curt i cuboidal de prop de deu centímetres. Segons un estudi publicat aquest mes a la revista Journal of Archaeological Science: Reports, es tracta d'una resta de la pota dreta d'un elefant africà o asiàtic. Aquesta troballa és considerada una "fita històrica" pel seu autor principal, Rafael Martínez Sánchez, de la Universitat de Còrdova, ja que fins ara no existia cap prova esquelètica directa de l'ús d'aquests animals en els conflictes bèl·lics de l'època.
Artilleria i restes de combat
L'os no es va trobar aïllat, sinó en un context clarament militar que reforça la teoria del seu origen bèl·lic. Al costat de la resta òssia, els investigadors van localitzar dotze boles de pedra de prop d'un quilo i mig, identificades com a projectils d'artilleria per a lithoboloi, un tipus de catapulta antiga. Aquestes peces d'artilleria i l'os de l'animal es trobaven sota els enderrocs d'uns murs de tova que daten del segle III aC, un període que coincideix plenament amb les Guerres Púniques entre Cartago i Roma.
Tot i que l'estat de conservació de l'os ha impedit obtenir resultats concloents en les anàlisis d'ADN i proteïnes, les proves de radiocarboni han estat determinants. Els exàmens situen la mort de l'animal entre els segles IV i III aC, la qual cosa lliga directament el paquiderm amb la cronologia de la Segona Guerra Púnica. Anníbal Barca, el cèlebre general cartaginès, va utilitzar elefants com a arma de terror psicològic i força de xoc contra les legions romanes a la península Ibèrica abans de la seva mítica travessia pels Alps.
Un buit arqueològic de dos mil·lennis
Aquesta descoberta resol un misteri que havia perseguit els historiadors durant segles. Malgrat que les cròniques de l'antiguitat, com les de Plini el Vell, descriuen amb detall com els elefants "aixafaven companyies senceres i trituraven homes amb les seves armadures", mai s'havia trobat una resta òssia associada a aquests episodis a Europa. Els investigadors aclareixen que aquest os en concret no pertany a un dels elefants que van travessar els Alps cap a Itàlia, sinó probablement a un animal que va formar part de les campanyes cartagineses dins la península Ibèrica.
Finalment, la troballa subratlla la importància de Còrdova com a punt estratègic durant la fi de l'edat del ferro i l'expansió cartaginesa. El fet que sigui la primera prova física d'un elefant de guerra a Ibèria permet als arqueòlegs passar de la llegenda literària a la realitat material. A partir d'ara, la història de la gesta d'Anníbal ja no només reposa en els textos dels historiadors romans, sinó també en les proves tangibles recuperades del subsol andalús.