El 1965, un grup d'amics buscava tresors en un abocador local de Stourbridge, a Anglaterra, quan van trobar un diari antic amb una coberta verda. Els va cridar l'atenció que estava inacabat, que algunes pàgines estaven tacades de sang i que una cantonada tenia una perforació que semblava produïda per una bala. El diari va resultar pertànyer a un soldat de la Primera Guerra Mundial.
El propietari del quadern era Claude Nuttall, un caporal que havia servit com a excavador al 23è Batalló de l'Exèrcit Australià durant la Gran Guerra. Va escriure-hi l'última entrada el 10 d'agost de 1918, només tres dies abans de morir en combat. El diari va estar durant més de tres dècades en mans de qui va trobar-lo, fins que va decidir donar-lo al Museu Dudley. Així, el diari va passar a mans de Colin Reid, antic conservador del museu, que va passar dècades investigant la història del soldat. L'investigador va descobrir on va lluitar o com va conèixer la seva dona, va localitzar fotografies del seu casament i, fins i tot, va visitar el poble on va créixer.
Nuttall s'havia allistat a l'exèrcit el 1915 i havia combatut al front occidental. Durant una estada en un hospital anglès, després de ser ferit, va conèixer Violet Palfreyman, amb qui es va casar el març de 1918. Cinc setmanes després del casament, però, va haver de tornar al front, on va morir el 13 d'agost d'aquell any. El que Colin Reid no va poder descobrir mai és si el projectil que va travessar el diari i la sang que hi havia a les seves pàgines estaven relacionats amb la seva mort. El resultat de la seva recerca es pot llegir, ara, a les pàgines de Digger's Diary (El diari de l'excavador), un llibre que ha publicat en el marc del Festival d'Història de Dudley sobre les vivències de Claude Nuttall i la seva història d'amor amb Violet Palfreyman.
Articles sobre la Primera Guerra Mundial