Un equip d'arqueòlegs ha descobert dues eines de fusta amb una antiguitat aproximada de 430.000 anys en un llac de Grècia. Es tracta d'una troballa excepcional que podria estar relacionada amb neandertals o amb una espècie humana anterior, l'Homo heidelbergensis, durant el Plistocè mitjà.
Segons expliquen els investigadors en un estudi publicat aquesta setmana a la revista PNAS, el període en què es van fabricar aquests objectes es caracteritza per una creixent complexitat del comportament humà i per les primeres evidències clares de tecnologies basades en materials vegetals.
L'autora principal de la recerca, l'arqueòloga Annemieke Milks, de la Universitat de Reading, assegura que les dues peces presenten marques evidents de tall i de talla. "Són indicis clars que els objectes van ser modelats intencionadament per humans", va explicar en declaracions a The New York Times.
Les eines es van localitzar al jaciment de Marathousa 1, una antiga mina situada a la conca de Megalòpolis, al sud de Grècia. Els experts creuen que la zona hauria ofert refugi durant un període de clima extrem fa gairebé mig milió d'anys. A més, els sediments solts i les condicions humides del lloc van afavorir la conservació de la fusta.
Una de les peces és un pal d'uns 82 centímetres de llarg, que podria haver servit per excavar fang o per facilitar la plantació i la recol·lecció d'aliments. No obstant això, el fet que aparegués al costat d'ossos d'elefant obre la possibilitat que també s'utilitzés per processar la carcassa de l'animal.
La coautora de l'estudi, l'antropòloga Katerina Harvati, de la Universitat de Tübingen, admet que aquesta hipòtesi és difícil de confirmar. "Mai no he intentat esquarterar un elefant, així que no ho sé", va reconèixer, tot i que considera que és una opció plausible.
La funció del segon objecte és encara més incerta. Es tracta d'una peça petita, de pocs centímetres, feta de fusta de salze o pollancre, a la qual se li va retirar l'escorça amb molta cura. Una de les possibilitats és que servís per retocar eines de pedra, però els investigadors admeten que no es pot determinar amb seguretat.
Els experts consideren que aquestes eines són les més antigues de fusta conegudes fins ara, tot i que no són els objectes de fusta més antics descoberts. El 2019, per exemple, es van trobar a Zàmbia uns troncs encaixats de fa uns 476.000 anys que podrien haver format part d'una estructura.
Segons explica l'arqueòloga Maeve McHugh, de la Universitat de Birmingham, els objectes de materials orgànics rarament es conserven durant tant de temps, excepte en entorns molt concrets. Per això, assegura, aquesta troballa és "molt interessant i important" per entendre millor la vida dels primers humans.