L'equip d'arqueòlegs de la UAB que dirigeix els treballs d'excavació al fòrum romà de Iulia Libica (Llívia) i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) han confirmat la troballa d'un temple de grans dimensions. Es troba a l'eix central del fòrum, al vessant septentrional, sobre un pòdium que s'elevava dos metres per sobre del nivell d'una gran plaça porticada.
Amb el propòsit de comprovar la presència d'un possible recinte sagrat que presidís el conjunt, es va emprendre una campanya d'excavació durant els mesos de setembre i octubre. La hipòtesi de partida era que el temple, seguint el model canònic de la majoria de fòrums romans d'època augustiana i juli-clàudia, podia haver estat ubicat en aquest punt del fòrum.
Els treballs van permetre trobar aviat la continuació del mur septentrional del fòrum i un mur lateral en forma de L, que semblava delimitar el podi del possible temple. Aquest podi conforma una terrassa, alineada a d'altres murs que ja s'havien trobat en la zona oriental ja excavada.
Fragments d'estàtues i paviments
A l'interior de la cel·la del temple s'ha pogut documentar un paviment d'‘opus signinum', amb rajoles de pissarra i de marbre incrustades, formant un rectangle davant d'un basament d'obra sobre el qual hi hauria l'estàtua de culte que presidiria la cel·la. A les parets de la cel·la es conserven restes dels revestiments parietals pintats que la decoraven. També ha aparegut un altre basament d'estàtua de granit, dipositat sobre el paviment al costat de la paret.
En l'àrea contigua al podi i l'edifici s'ha trobat un mur posterior d'època tardoromana que s'adossa a l'estructura del temple, que incloïa en el seu paredat nombrosos fragments de peces de marbre trossejades i reutilitzades com a material de construcció.
Entre aquests fragments, alguns corresponen a estàtues monumentals, gairebé del doble de l'escala humana. Són de marbre blanc de gra fi, probablement marbre de Carrara. Destaquen un fragment de rostre en què s'aprecia l'ull i part del cabell, una mà de grans dimensions amb un anell en un dit agafant un objecte quadrat, un gran bust amb la part davantera molt malmesa però amb els cabells del pentinat posterior ben conservats, de tipus juli-clàudia, i un fragment de la part inferior d'una toga o una túnica.
A partir d'aquestes evidències, i segons els arqueòlegs que han dirigit els treballs d'excavació, Jordi Guàrdia i Cèsar Carreras, aquestes escultures podrien correspondre molt probablement a la representació de figures de divinitats o emperadors divinitzats presents originalment a la cel·la del temple. En els propers mesos es procedirà a la neteja, la consolidació i l'estudi d'aquestes peces, a identificar amb seguretat la procedència del marbre utilitzat, i a tractar d'identificar la correspondència iconogràfica dels personatges.
Dels estudis estratigràfics i de les troballes fetes en les campanyes anteriors es dedueix que el fòrum de Iulia Libica va ser abandonat com a tal al segle III dC i desmuntat per reaprofitar els materials nobles de la seva arquitectura. Sobre les seves runes, però, en els segles posteriors de la tardoantiguitat trobem noves fases constructives que van continuar reutilitzant la sòlida arquitectura original almenys fins al segle VII dC.
L'únic fòrum romà dels Pirineus
El fòrum romà descobert a Llívia és l'únic conegut ubicat en una vall pirinenca. Altres ciutats romanes properes en què tenim documentats altres fòrums romans, com Lugdunum Covenarum (Sant Bertran de Comenge) i Ruscino (Perpinyà) a la Gàl·lia Narbonesa o Empúries i Labitolosa (La Puebla de Castro, Osca) a la Hispania Tarraconense, estan totes situades ja al peu del Pirineu.
La ciutat de Iulia Libica, situada al bell mig de la Cerdanya, era la capital dels ceretans, poble que, tal com ens diuen les fonts antigues, tenia el privilegi de gaudir del dret llatí, i, com a tal, probablement ja en època d'August se la va dotar d'un fòrum amb la seva plaça porticada, el seu temple, una cúria de la qual tenim una possible localització, i, potser també, una basílica, encara per identificar. Aquí residia el poder que regia el poble ceretà ja romanitzat i plenament integrat a les estructures polítiques, administratives i comercials del mon romà.
Atesa la importància i la significació de la troballa i l'evident valor cultural i turístic d'aquest complex arquitectònic d'època imperial romana a la Cerdanya, les institucions preveuen bastir un projecte que permeti posar en relleu i aprofitar els valors arqueològics i monumentals d'aquest fòrum romà de Llívia.
Amb el propòsit de comprovar la presència d'un possible recinte sagrat que presidís el conjunt, es va emprendre una campanya d'excavació durant els mesos de setembre i octubre. La hipòtesi de partida era que el temple, seguint el model canònic de la majoria de fòrums romans d'època augustiana i juli-clàudia, podia haver estat ubicat en aquest punt del fòrum.
Els treballs van permetre trobar aviat la continuació del mur septentrional del fòrum i un mur lateral en forma de L, que semblava delimitar el podi del possible temple. Aquest podi conforma una terrassa, alineada a d'altres murs que ja s'havien trobat en la zona oriental ja excavada.
Fragments d'estàtues i paviments
A l'interior de la cel·la del temple s'ha pogut documentar un paviment d'‘opus signinum', amb rajoles de pissarra i de marbre incrustades, formant un rectangle davant d'un basament d'obra sobre el qual hi hauria l'estàtua de culte que presidiria la cel·la. A les parets de la cel·la es conserven restes dels revestiments parietals pintats que la decoraven. També ha aparegut un altre basament d'estàtua de granit, dipositat sobre el paviment al costat de la paret.
En l'àrea contigua al podi i l'edifici s'ha trobat un mur posterior d'època tardoromana que s'adossa a l'estructura del temple, que incloïa en el seu paredat nombrosos fragments de peces de marbre trossejades i reutilitzades com a material de construcció.
Entre aquests fragments, alguns corresponen a estàtues monumentals, gairebé del doble de l'escala humana. Són de marbre blanc de gra fi, probablement marbre de Carrara. Destaquen un fragment de rostre en què s'aprecia l'ull i part del cabell, una mà de grans dimensions amb un anell en un dit agafant un objecte quadrat, un gran bust amb la part davantera molt malmesa però amb els cabells del pentinat posterior ben conservats, de tipus juli-clàudia, i un fragment de la part inferior d'una toga o una túnica.
A partir d'aquestes evidències, i segons els arqueòlegs que han dirigit els treballs d'excavació, Jordi Guàrdia i Cèsar Carreras, aquestes escultures podrien correspondre molt probablement a la representació de figures de divinitats o emperadors divinitzats presents originalment a la cel·la del temple. En els propers mesos es procedirà a la neteja, la consolidació i l'estudi d'aquestes peces, a identificar amb seguretat la procedència del marbre utilitzat, i a tractar d'identificar la correspondència iconogràfica dels personatges.
Dels estudis estratigràfics i de les troballes fetes en les campanyes anteriors es dedueix que el fòrum de Iulia Libica va ser abandonat com a tal al segle III dC i desmuntat per reaprofitar els materials nobles de la seva arquitectura. Sobre les seves runes, però, en els segles posteriors de la tardoantiguitat trobem noves fases constructives que van continuar reutilitzant la sòlida arquitectura original almenys fins al segle VII dC.
L'únic fòrum romà dels Pirineus
El fòrum romà descobert a Llívia és l'únic conegut ubicat en una vall pirinenca. Altres ciutats romanes properes en què tenim documentats altres fòrums romans, com Lugdunum Covenarum (Sant Bertran de Comenge) i Ruscino (Perpinyà) a la Gàl·lia Narbonesa o Empúries i Labitolosa (La Puebla de Castro, Osca) a la Hispania Tarraconense, estan totes situades ja al peu del Pirineu.
La ciutat de Iulia Libica, situada al bell mig de la Cerdanya, era la capital dels ceretans, poble que, tal com ens diuen les fonts antigues, tenia el privilegi de gaudir del dret llatí, i, com a tal, probablement ja en època d'August se la va dotar d'un fòrum amb la seva plaça porticada, el seu temple, una cúria de la qual tenim una possible localització, i, potser també, una basílica, encara per identificar. Aquí residia el poder que regia el poble ceretà ja romanitzat i plenament integrat a les estructures polítiques, administratives i comercials del mon romà.
Atesa la importància i la significació de la troballa i l'evident valor cultural i turístic d'aquest complex arquitectònic d'època imperial romana a la Cerdanya, les institucions preveuen bastir un projecte que permeti posar en relleu i aprofitar els valors arqueològics i monumentals d'aquest fòrum romà de Llívia.