Set guepards momificats i restes de desenes més han estat trobats en coves del nord de l'Aràbia Saudita. Els guepards asiàtics recorrien antigament els territoris entre la península Aràbiga i l'Índia i es creia que era l'única espècie de guepard que havia habitat l'Aràbia Saudita. Actualment, aquesta subespècie es troba en greu perill d'extinció, amb menys de 70 exemplars en estat salvatge.
Però les descobertes dels darrers anys, de mòmies i restes esquelètiques de 61 guepards, amb antiguitats que van des de centenars fins a milers d'anys, en coves de l'Aràbia Saudita, podrien ajudar a augmentar el nombre. A més, les anàlisis genètiques van revelar que alguns d'aquests felins antics estaven més estretament emparentats amb una altra subespècie viva de guepard que no pas amb la varietat asiàtica. Els resultats, publicats el 15 de gener a la revista Communications Earth & Environment, apunten a noves vies per als projectes de reintroducció de fauna salvatge a la regió.
Ahmed Al-Boug, coautor de l'estudi, biòleg especialitzat en fauna salvatge i director general del Centre Nacional de Vida Silvestre de l'Aràbia Saudita, va explicar a Claire Cameron de Scientific American que "la idea clau que s'extreu de la nostra descoberta és que més d'una subespècie de guepard va habitar l'Aràbia Saudita". I va afegir que "això amplia considerablement les possibilitats sobre l'origen dels guepards que es podrien utilitzar i sobre les implicacions d'introduir diversitat en el fons genètic."
Avui dia, els guepards ocupen menys del 10% del seu hàbitat històric a Àfrica i Àsia. Els investigadors reconeixen cinc subespècies vives d'aquest felí. Es creu que els guepards asiàtics es van extingir a la península Aràbiga durant la dècada de 1970.
Els anys 2022 i 2023, investigadors van baixar a coves subterrànies del nord de l'Aràbia Saudita per estudiar la fauna. De manera sorprenent, algunes d'aquestes coves amagaven autèntics dipòsits de guepards del passat: restes esquelètiques de 54 animals i set individus momificats.
Liz Kierepka, genetista de fauna salvatge de la Universitat Estatal de Carolina del Nord, que no va participar en l'estudi, va explicar a Jake Buehler de Science News que "el fet que entressin en més de cent coves i aconseguissin trobar mòmies és extremament inusual fora de contextos com el del permagel", que ha conservat molts animals momificats de l'edat del gel.
No hi ha cap prova que indiqui que els guepards moderns utilitzin coves com a refugi o per guardar aliment, de manera que els animals antics podrien haver-hi caigut o haver-hi entrat i quedat atrapats, segons escriuen els investigadors a l'article. Les coves seques i fosques van preservar els seus cossos fins a diversos mil·lennis.
La datació per radiocarboni dels set guepards momificats va revelar que l'exemplar més recent va viure fa uns 127 anys, mentre que el més antic tenia més de 4.200 anys. A més, els investigadors van analitzar els genomes complets (el conjunt total d'instruccions genètiques) de tres de les mòmies: la més jove, la més antiga i una d'intermèdia. L'equip va descobrir que només el guepard més recent estava estretament relacionat amb el guepard asiàtic. Els més antics eren genèticament més semblants al guepard del nord-oest d'Àfrica.
A causa d'això, els investigadors suggereixen que ambdues subespècies podrien utilitzar-se per ajudar a reintroduir els guepards a l'Aràbia Saudita. El país està impulsant un ambiciós pla de reintroducció de fauna, que inclou espècies com l'estruç, l'òrix àrab i l'onagre persa. A més, la descoberta amplia el coneixement científic sobre el guepard asiàtic.
"És una recerca realment emocionant", va afirmar Molly Cassatt-Johnstone, paleogenomista de la Universitat de Califòrnia a Santa Cruz, que no va participar en l'estudi, a Annie Roth de National Geographic. Va dir, a més, que "la recuperació d'aquests exemplars momificats i la generació de dades paleogenòmiques a partir d'aquests exemplars és una contribució enorme a la nostra comprensió d'una subespècie en perill crític d'extinció".