S'ha descobert un exemplar original de la Magna Carta, amagada als arxius de l'Escola de Dret de Harvard, on va ser etiquetada erròniament com una simple còpia del document que va servir de text fonamental per a la Declaració d'Independència, per a la Constitució dels Estats Units i, fins i tot, per al dret internacional dels drets humans d'avui dia.
El sorprenent descobriment va ser realitzat per una parella d'investigadors britànics especialitzats en la Magna Carta. El document, escrit sobre pergamí de cuir de xai, va ser comprat per Harvard després de la Segona Guerra Mundial a un llibreter de Londres l'any 1946 per 27,50 dòlars, o, aproximadament, 462 dòlars amb la inflació actual. L'última Magna Carta venuda, per la Fundació Perot, de Ross Perot, va ser adquirida per 21,3 milions de dòlars l'any 2007 pel propietari dels Baltimore Orioles, David Rubenstein, i donada als Arxius Nacionals de Washington.
La Magna Carta Libertatum, o la Gran Carta de les Llibertats, ha estat descrita pels estudiosos com un dels documents més importants del món occidental. Originalment redactada per al rei Joan d'Anglaterra durant una revolta dels seus barons l'any 1215, i presentada com una mena de tractat de pau, la carta declara que fins i tot el rei ha de seguir les lleis.
Els conservadors de l'Escola de Dret de Harvard no sabien que en tenien un exemplar als seus arxius fins al 13 de desembre del 2023. Aquell dia, David Carpenter, professor d'Història Medieval al King's College de Londres, navegava per la biblioteca digital de l'escola com a part de la seva recerca sobre els canvis textuals en les còpies posteriors de la carta. Quan va arribar a la fotografia del document conegut llavors com a HLS MS 172, el professor va veure que havia estat etiquetat erròniament com una còpia, datada del 1327.
Després de la seva primera emissió l'any 1215 per part del rei Joan, la Gran Carta va ser reemesa els anys 1216, 1217 i 1225 pel seu fill, el rei Enric III, i després novament pel fill d'Enric, Eduard I, el 1297 i el 1300. El document trobat a Harvard va ser redactat al 28è any del regnat d'Eduard I, l'any 1300. El text està escrit en llatí, probablement per un escrivà de la cancelleria reial. Malgrat la seva antiguitat –aproximadament, 725 anys–, es troba en bon estat.
Aquest no ha estat el primer cas d'una Magna Carta que ha ressorgit dels arxius en els últims anys. Un altre original del 1300 –en un estat deplorable, sense el segell i amb un terç del text desaparegut– es va trobar l'any 2014 a Sandwich, al sud-est d'Anglaterra.
La procedència del document de Harvard té la seva pròpia història. Els investigadors feia anys que buscaven una Magna Carta "perduda", la qual es va enviar originàriament al districte d'Appleby a Westmorland, Anglaterra. Ara, des de Harvard sospiten que la carta podria haver estat entregada a un terratinent local i senyor hereditari de la mansió d'Appleby, William Lowther, i d'aquest a l'abolicionista britànic Thomas Clarkson, que es va retirar a la zona. Clarkson va escriure La història de l'abolició del comerç d'esclaus africans i va ajudar a aconseguir l'aprovació de la llei del 1807 que va abolir el comerç d'esclaus britànic, descrita com una "Magna Carta per a Àfrica". Forster Maynard, més tard mariscal de l'aire britànic durant la Primera Guerra Mundial, va heretar els arxius de la família Clarkson. Va ser Maynard qui va posar el document a subhasta, a través de Sotheby's, l'any 1945.