L'historiador Ivan Malara ha identificat una sèrie d'inscripcions i de notes marginals de Galileo Galilei en una còpia de l'any 1551 de l'Almagest, l'obra de l'astrònom Claudi Ptolemeu que situava la Terra al centre de l'univers. La troballa es va produir a la Biblioteca Nacional Central de Florència mentre Malara examinava el volum i va reconèixer la cal·ligrafia característica del científic pisà. Entre les anotacions destaca la transcripció d'un salm bíblic en un full solt, un detall que coincideix amb els relats històrics que descrivien el costum de Galileu de resar abans de començar les seves jornades d'estudi.
Després de la descoberta inicial, diversos experts en la figura de Galileu, com Michele Camerota, de la Universitat de Càller, han confirmat l'autenticitat de l'autoria de les notes. Segons els investigadors, l'atribució és totalment segura no només per la lletra, sinó també perquè el llenguatge utilitzat en els comentaris marginals coincideix estretament amb altres escrits del científic de la mateixa època, al voltant del 1590. Aquesta troballa premia la perseverança de la recerca arxivística, que sovint s'enfronta a silencis i pistes falses abans d'oferir un resultat tan significatiu.
Un canvi de perspectiva històrica
Aquesta revelació podria transformar la percepció pública sobre les motivacions de Galileu. Sovint se l'ha presentat com un pensador de grans idees que es va oposar radicalment al model geocèntric des d'un bon principi, però aquestes notes demostren que era un coneixedor profund de les sofisticades demostracions matemàtiques de Ptolemeu. L'estudi detallat d'un model que més tard ajudaria a enderrocar suggereix que el seu pas cap a l'heliocentrisme de Copèrnic no va ser una intuïció sobtada, sinó el fruit d'una anàlisi tècnica i rigorosa de les teories tradicionals.
L'aparició de versicles de la Bíblia escrits de pròpia mà al costat de càlculs astronòmics ofereix un retrat més complex del jove Galileu. Tot i que en el futur s'enfrontaria a la Inquisició i acabaria sota arrest domiciliari per defensar que la Terra orbitava al voltant del Sol, aquestes anotacions mostren una etapa en què la fe i la ciència antiga coexistien en el seu mètode de treball. El descobriment ajuda a omplir els buits sobre com un científic format en les arrels geocèntriques va arribar a qüestionar l'ordre establert per l'Església catòlica.
Ivan Malara té previst publicar una anàlisi sistemàtica d'aquestes anotacions a la revista Journal for the History of Astronomy durant els pròxims mesos. Aquest treball permetrà contextualitzar les notes marginals amb altres investigacions prèvies, consolidant la idea que Galileu era un expert en els detalls més tècnics de l'astronomia antiga. En definitiva, la troballa ens recorda que fins i tot els genis més revolucionaris van haver de dominar primer els coneixements del seu temps per poder, finalment, canviar el món.