La troballa de nous fòssils d'un petit mamífer carnívor a la localitat de Dormaal, a Bèlgica, ha aportat noves dades sobre l'origen d'alguns dels animals carnívors moderns. L'estudi de la troballa suggereix que aquesta espècie, batejada com ‘Dormaalcyon latouri', és ancestre dels gats, els gossos, les mosteles, les foques, els óssos, els lleons i els tigres, entre d'altres.
Encara que el ‘Dormaalcyon latouri' ja es coneixia, la localització de més de 250 dents i ossos de les seves potes ha permès als investigadors caracteritzar-lo millor. Era un mamífer petit i àgil, amb un pes no superior a un quilo, que va viure fa més de 55 milions d'anys, a l'inici del període Eocè. La gran quantitat de restes dentals trobada, entre les quals es troben algunes de llet, ha permès reconstruir la dentadura sencera i ha permès conèixer la seva naturalesa carnívora. De la mateixa manera, els ossos de les potes, la majoria dels turmells, han determinat que era un animal arbori, és a dir, que vivia i es desplaçava d'arbre en arbre. Es creu que vivia en un hàbitat càlid, humit i molt boscós, i que s'alimentava de petits mamífers i insectes.
Els autors de la investigació creuen que l'origen dels mamífers carnívors probablement va ser el territori que avui és Europa, des d'on es van expandir cap a Amèrica del Nord. Malgrat la sospita que l'espècie descoberta és un avantpassat molt proper a l'origen dels animals moderns descrits, els fòssils suggereixen que va haver-hi espècies encara més primitives durant el Paleocè, un període anterior a l'Eocè. L'estudi ha estat publicat per científics del Reial Institut Belga de Ciències Naturals a la revista ‘Journal of Vertebrate Paleontology'.
Encara que el ‘Dormaalcyon latouri' ja es coneixia, la localització de més de 250 dents i ossos de les seves potes ha permès als investigadors caracteritzar-lo millor. Era un mamífer petit i àgil, amb un pes no superior a un quilo, que va viure fa més de 55 milions d'anys, a l'inici del període Eocè. La gran quantitat de restes dentals trobada, entre les quals es troben algunes de llet, ha permès reconstruir la dentadura sencera i ha permès conèixer la seva naturalesa carnívora. De la mateixa manera, els ossos de les potes, la majoria dels turmells, han determinat que era un animal arbori, és a dir, que vivia i es desplaçava d'arbre en arbre. Es creu que vivia en un hàbitat càlid, humit i molt boscós, i que s'alimentava de petits mamífers i insectes.
Els autors de la investigació creuen que l'origen dels mamífers carnívors probablement va ser el territori que avui és Europa, des d'on es van expandir cap a Amèrica del Nord. Malgrat la sospita que l'espècie descoberta és un avantpassat molt proper a l'origen dels animals moderns descrits, els fòssils suggereixen que va haver-hi espècies encara més primitives durant el Paleocè, un període anterior a l'Eocè. L'estudi ha estat publicat per científics del Reial Institut Belga de Ciències Naturals a la revista ‘Journal of Vertebrate Paleontology'.
