El Ministeri de Cultura del Perú, en col·laboració amb arqueòlegs de la Zona Arqueològica Caral (ZAC), ha anunciat un descobriment excepcional al jaciment de Vichama, situat al districte de Végueta, província de Huaura. Després de divuit anys d'excavacions, conservació i recerca, el projecte ha revelat una figura singular: un gripau amb dos caps, modelat en argila sense coure fa uns 3.800 anys.
En les cultures andines, el gripau era un símbol essencial vinculat amb l'arribada de les pluges, la fertilitat de la terra i la renovació del cicle vital. La figura bicèfala trobada a Vichama reforça aquest missatge, ja que els experts interpreten que representava la dualitat de l'escassetat i l'esperança. Aquest element s'emmarca dins d'un conjunt més ampli de relleus i escultures descoberts al jaciment, on s'han identificat representacions de crisis ambientals i respostes comunitàries davant els efectes del canvi climàtic que va patir la civilització de Caral.
La troballa no arriba sola. Els arqueòlegs també han localitzat models d'argila que reprodueixen edificis de Vichama. Aquestes maquetes, segons els investigadors, podrien haver tingut un doble ús: d'una banda, servir com a prototips d'estructures que es volien aixecar, i de l'altra, actuar com a objectes rituals. Aquests descobriments reforcen la idea que Vichama no era només un centre agrícola, sinó també un nucli d'innovació tècnica i de planificació urbana.
Un altre element destacat són els fragments de frisos i murals que completen el relat simbòlic i artístic de la ciutat. Un dels més coneguts és la composició monumental anomenada La Dansa de la Mort i la Vida, amb 34 relleus que mostren figures adultes mortes i joves dansant al seu voltant, al costat de peixos de grans dimensions. Aquestes escenes, segons els especialistes, expressaven la necessitat d'acceptar la mort i alhora celebrar la continuïtat de la vida.
Per als investigadors, totes aquestes obres no només parlen de creences religioses i pràctiques rituals, sinó que funcionen com un missatge universal i atemporal. La civilització de Caral, considerada la més antiga de les Amèriques (3500-1800 aC), ja advertia sobre els efectes devastadors de la manca d'aigua i de l'alteració climàtica. El llegat de Vichama, doncs, no és únicament arqueològic: és també un recordatori de com les societats han de preparar-se per afrontar els reptes mediambientals que afecten la seva supervivència.