Un estudi recent liderat per investigadors de la Universitat d'Aarhus, a Dinamarca, ha revelat l'ús més antic conegut de pigment blau a Europa i ofereix informació valuosa sobre els orígens de l'art i de la creativitat en temps prehistòrics.
Al jaciment del Paleolític final de Mühlheim-Dietesheim, a Alemanya, els arqueòlegs van descobrir restes d'un residu blau en un objecte de pedra estimat en uns 13.000 anys d'antiguitat. Mitjançant anàlisis científiques avançades, van identificar el pigment com a atzurita, un mineral d'un blau intens que fins ara no s'havia documentat en l'art paleolític europeu.
Els pigments blaus són notablement absents del registre arqueològic paleolític. Tant els neandertals com l'Homo sapiens utilitzaven colorants minerals i orgànics, però la seva paleta sembla que estava restringida als tons negres i groc vermellosos, derivats de materials com el carbó vegetal, el diòxid de manganès i diversos ocres (òxids de ferro). L'ús d'aquests pigments està ben documentat en diferents continents per a una àmplia gamma d'activitats.
Al Paleolític mitjà europeu (aproximadament fa entre 300.000 i 40.000 anys), els neandertals utilitzaven ocres i diòxid de manganès no només per a aplicacions pràctiques –com la fabricació d'adhesius compostos o per facilitar l'encesa del foc–, sinó també, possiblement, amb finalitats simbòliques. Això podria haver inclòs la producció d'art parietal, tot i que la qüestió continua sent debatuda.
Pel que fa a l'Homo sapiens, les proves indiquen que l'ús de pigments va començar com a mínim fa 100.000 anys i s'ha relacionat amb el desenvolupament de la modernitat conductual, un indicador d'habilitats cognitives avançades.
La doctora Izzy Wisher, autora principal de l'estudi, va assenyalar: "Això desafia el que crèiem saber sobre l'ús de pigments al Paleolític". I va afegir: "La presència d'atzurita demostra que al Paleolític es tenia un coneixement profund dels pigments minerals i es podia accedir a una paleta de colors molt més àmplia del que pensàvem fins ara –i que potser s'utilitzaven determinats colors d'una manera selectiva".
Investigacions recents han revelat que una pedra que abans es creia que era una llàntia d'oli, a causa de les traces d'atzurita, en realitat s'usava com a superfície de mescla o paleta per preparar-hi pigments blaus. Aquest descobriment suggereix l'existència de pràctiques artístiques o cosmètiques al Paleolític que fins ara havien passat en gran part desapercebudes.
Aquests resultats encoratgen a replantejar com els humans primerencs utilitzaven el color i creaven art, i suggereixen que els seus materials i mètodes eren més diversos i vius del que s'havia entès fins ara. Aquestes noves perspectives ajuden a comprendre millor com la identitat, l'estatus i les creences es podien expressar mitjançant la cultura material en temps prehistòrics.