Per als antics maies, un ‘cenote' era un lloc sagrat. D'aquí que a aquesta mena de pous naturals d'origen càrstic formats per l'ensorrament del sostre d'una cova dipositessin les seves ofrenes i fins i tot restes de sacrificis humans. Ara, un equip d'arqueòlegs mexicans del Centro de Investigaciones del Mayab (CIM) ha trobat un gran ‘cenote' verge que va pertànyer a la històrica ciutat de Chichén Itzá.
S'hi han trobat 200 gerros de ceràmica que confirmen la importància que aquests pous tenien en la cultura maia, tant la prehispànica com la posterior a la conquesta espanyola. Segons el coordinador del CIM, Sergio Grosjean Abimerhi, aquest ‘cenote' és, "després del Cenote Sagrado de Chichén Itzá i del Cenote X'lakah, al jaciment arqueològic de Dzibilchaltún, el que ha proporcionat un major nombre de gerros i vestigis de la història maia de l'exploració subaquàtica". El seu valor, però, és encara més gran, ja que l'espai s'ha trobat en el seu estat original, a diferència d'altres com el Cenote Sagrado, que van ser dragats per recuperar les restes que s'hi havien dipositat. En aquest cas, els arqueòlegs s'han submergit a aquest pou de 30 metres de fondària i 51 de diàmetre per estudiar i recuperar les peces que s'hi han llançat al llarg de segles. Les més antigues semblen datar del segle X i les més modernes, de l'era colonial.
S'hi han trobat 200 gerros de ceràmica que confirmen la importància que aquests pous tenien en la cultura maia, tant la prehispànica com la posterior a la conquesta espanyola. Segons el coordinador del CIM, Sergio Grosjean Abimerhi, aquest ‘cenote' és, "després del Cenote Sagrado de Chichén Itzá i del Cenote X'lakah, al jaciment arqueològic de Dzibilchaltún, el que ha proporcionat un major nombre de gerros i vestigis de la història maia de l'exploració subaquàtica". El seu valor, però, és encara més gran, ja que l'espai s'ha trobat en el seu estat original, a diferència d'altres com el Cenote Sagrado, que van ser dragats per recuperar les restes que s'hi havien dipositat. En aquest cas, els arqueòlegs s'han submergit a aquest pou de 30 metres de fondària i 51 de diàmetre per estudiar i recuperar les peces que s'hi han llançat al llarg de segles. Les més antigues semblen datar del segle X i les més modernes, de l'era colonial.
