La polèmica sobre l'autenticitat del claustre d'estil romànic que hi ha a la finca privada Mas del Vent de Palamós sembla no tenir fi. El darrer estudi encarregat per la Generalitat de Catalunya el passat agost, fruit de l'aparició de noves informacions que apuntaven que podria ser autèntic, ha confirmat la hipòtesi que les galeries del conjunt provenen de la catedral Vella de Salamanca.
Dos equips d'investigació de la Universitat de Girona i la Universitat de Barcelona han estat els encarregats de la nova recerca. Els resultats han estat publicats en un informe signat per Màrius Vendrell, doctor en cristal·lografia i mineralogia, i Gerardo Boto, l'historiador que va descobrir el claustre. Els experts han confirmat que la pedra amb la qual estan construïts els arcs, les columnes i les bases que formen les galeries del conjunt és sorrenca i prové del municipi de Sotomayor. És la mateixa pedra amb què es van construir la majoria dels monuments de Salamanca.
A més, l'amplària dels passadissos del claustre del Mas del Vent encaixa amb la dels de l'antic claustre de la catedral Vella, que es van desmuntar i vendre el 1783 durant una reforma després que un terratrèmol afectés greument el conjunt. Abans d'arribar a Palamós, el monument va estar instal·lat en una finca de Ciudad Lineal, a Madrid, i el 1959 es va traslladar i reconstruir íntegrament al municipi empordanès. Reforcen la hipòtesi de la procedència del claustre l'anàlisi estilística i els sistemes constructius, que també es corresponen amb el conjunt de Salamanca.
Des del seu descobriment, l'estiu de 2012, la polèmica sobre l'autenticitat del claustre ha passat per moltes hipòtesis. Un primer estudi va determinar que no es tractava d'un conjunt romànic del segle XII, sinó d'una recreació historicista construïda a principis del segle XX sense valor arquitectònic. Dos mesos després es va descobrir que sí que contenia alguns elements romànics, que provenien de la catedral Vella de Salamanca.
L'estiu passat, les noves sospites que apuntaven que el claustre podria ser autèntic van fer que la Generalitat pugés de categoria el monument per assegurar-li una major protecció mentre encarregava un nou estudi. D'aquesta manera, va passar de bé cultural d'interès local a bé cultural d'interès nacional. Ara, la confirmació de la segona de les hipòtesis ha fet plantejar a la Junta de Castella i Lleó la possibilitat que el claustre retorni a Salamanca, amb l'acord de l'actual propietari.
Dos equips d'investigació de la Universitat de Girona i la Universitat de Barcelona han estat els encarregats de la nova recerca. Els resultats han estat publicats en un informe signat per Màrius Vendrell, doctor en cristal·lografia i mineralogia, i Gerardo Boto, l'historiador que va descobrir el claustre. Els experts han confirmat que la pedra amb la qual estan construïts els arcs, les columnes i les bases que formen les galeries del conjunt és sorrenca i prové del municipi de Sotomayor. És la mateixa pedra amb què es van construir la majoria dels monuments de Salamanca.
A més, l'amplària dels passadissos del claustre del Mas del Vent encaixa amb la dels de l'antic claustre de la catedral Vella, que es van desmuntar i vendre el 1783 durant una reforma després que un terratrèmol afectés greument el conjunt. Abans d'arribar a Palamós, el monument va estar instal·lat en una finca de Ciudad Lineal, a Madrid, i el 1959 es va traslladar i reconstruir íntegrament al municipi empordanès. Reforcen la hipòtesi de la procedència del claustre l'anàlisi estilística i els sistemes constructius, que també es corresponen amb el conjunt de Salamanca.
Des del seu descobriment, l'estiu de 2012, la polèmica sobre l'autenticitat del claustre ha passat per moltes hipòtesis. Un primer estudi va determinar que no es tractava d'un conjunt romànic del segle XII, sinó d'una recreació historicista construïda a principis del segle XX sense valor arquitectònic. Dos mesos després es va descobrir que sí que contenia alguns elements romànics, que provenien de la catedral Vella de Salamanca.
L'estiu passat, les noves sospites que apuntaven que el claustre podria ser autèntic van fer que la Generalitat pugés de categoria el monument per assegurar-li una major protecció mentre encarregava un nou estudi. D'aquesta manera, va passar de bé cultural d'interès local a bé cultural d'interès nacional. Ara, la confirmació de la segona de les hipòtesis ha fet plantejar a la Junta de Castella i Lleó la possibilitat que el claustre retorni a Salamanca, amb l'acord de l'actual propietari.