Se l'anomenava 'la presó vella', 'el pati de les nenes', 'la presó de les dones' o 'la presó d'Amàlia'. Amb tots aquests noms era coneguda la presó que hi havia a l'actual plaça Folch i Torres de Barcelona, al Raval. Ara, les obres d'urbanització que realitza el consistori barceloní han deixat veure les estructures d'aquest edifici que havia quedat enterrat sota la plaça. La seva existència i ubicació ja estaven documentades, però ara se'n podrà conèixer més informació.
La presó va ser inaugurada el 1839 i va estar activa fins al 1936, gairebé un segle de funcionament. El lloc, però, no era del tot confortable. Tal com diu l'historiador Joan de Déu Domènech al llibre 'L'espectacle de la pena de mort', "a finals del segle XIX l'ocupació estava tan per damunt de la seva capacitat que Reina Amàlia no era res més que un amuntegament d'homes, dones i criatures sota diversos règims d'internament".
Hi havia presos acusats de delictes comuns (robatoris, agressions, etc.), i a partir del primer terç del segle XX també s'hi van començar a internar presos polítics (com comunistes, sindicalistes o anarquistes) i moltes dones que havien triat uns models de vida diferents dels que la societat tradicional d'aquella època els havia assignat, com ara formar part d'un comitè de vaga. En molts casos, aquestes dones eren obligades a realitzar treballs forçats en el sector tèxtil, i és per això que el recinte també era conegut com 'la galera'.
De Reina Amàlia a la Model... però només els homes
Davant la manca d'higiene i de cura dels presoners, el caos i les males condicions en les quals es trobava tot plegat, alguns ciutadans es van organitzar per tal de demanar una presó digna a una ciutat com la Barcelona d'aquells temps, i ho van aconseguir. L'Ajuntament i la Diputació van començar a tramitar el projecte d'una presó 'moderna', la Model, que va inaugurar-se el 1904 a l'Eixample. La novetat més important que va incorporar la Model respecte a la resta de presons de la ciutat va ser el fet que incloïa cel·les individuals per a cada reclús.
Però no tothom va poder 'gaudir' de la nova presó moderna. Les dones i els nens van continuar malvivint al cau infecte de Reina Amàlia fins a l'agost de 1936, quan la Generalitat republicana va ordenar l'enderrocament de la presó i en va construir una de nova, només per a dones, a les Corts.
El solar que va quedar després de l'enderrocament es va urbanitzar com a plaça, i en dues parcel·les s'hi va edificar el que ara són l'Institut Milà i Fontanals i el Casal de Barri Folch i Torres. El disseny d'aquesta plaça tenia una plataforma elevada respecte a la resta de carrers, i és aquí sota on hi ha les estructures de l'antiga presó de les dones que han sortit a la llum. Ara, les obres que s'hi estan fent preveuen conservar les restes tot i no deixar-les a la vista, i la plaça inclourà un plafó amb la història d'aquest espai de repressió.
Una exposició per fer memòria
Fins a final d'aquest mes es pot visitar al Casal de Barri Folch i Torres, una exposició que fa memòria sobre la història d'aquesta presó que havia quedat en l'oblit. La mostra ha estat realitzada pels periodistes del col·lectiu SomAtents i és fruit d'una llarga investigació duta a terme a travésd'entrevistes a testimonis directes, com els veïns, que han aportat gran informació, viscuda de primera mà, sobre el funcionament i els presos del centre penitenciari. La investigació, a més, té un caràcter socioeducatiu, amb activitats per a veïns i estudiants.
Realitzat pel col·lectiu SomAtents
La presó va ser inaugurada el 1839 i va estar activa fins al 1936, gairebé un segle de funcionament. El lloc, però, no era del tot confortable. Tal com diu l'historiador Joan de Déu Domènech al llibre 'L'espectacle de la pena de mort', "a finals del segle XIX l'ocupació estava tan per damunt de la seva capacitat que Reina Amàlia no era res més que un amuntegament d'homes, dones i criatures sota diversos règims d'internament".
Hi havia presos acusats de delictes comuns (robatoris, agressions, etc.), i a partir del primer terç del segle XX també s'hi van començar a internar presos polítics (com comunistes, sindicalistes o anarquistes) i moltes dones que havien triat uns models de vida diferents dels que la societat tradicional d'aquella època els havia assignat, com ara formar part d'un comitè de vaga. En molts casos, aquestes dones eren obligades a realitzar treballs forçats en el sector tèxtil, i és per això que el recinte també era conegut com 'la galera'.
De Reina Amàlia a la Model... però només els homes
Davant la manca d'higiene i de cura dels presoners, el caos i les males condicions en les quals es trobava tot plegat, alguns ciutadans es van organitzar per tal de demanar una presó digna a una ciutat com la Barcelona d'aquells temps, i ho van aconseguir. L'Ajuntament i la Diputació van començar a tramitar el projecte d'una presó 'moderna', la Model, que va inaugurar-se el 1904 a l'Eixample. La novetat més important que va incorporar la Model respecte a la resta de presons de la ciutat va ser el fet que incloïa cel·les individuals per a cada reclús.
Però no tothom va poder 'gaudir' de la nova presó moderna. Les dones i els nens van continuar malvivint al cau infecte de Reina Amàlia fins a l'agost de 1936, quan la Generalitat republicana va ordenar l'enderrocament de la presó i en va construir una de nova, només per a dones, a les Corts.
El solar que va quedar després de l'enderrocament es va urbanitzar com a plaça, i en dues parcel·les s'hi va edificar el que ara són l'Institut Milà i Fontanals i el Casal de Barri Folch i Torres. El disseny d'aquesta plaça tenia una plataforma elevada respecte a la resta de carrers, i és aquí sota on hi ha les estructures de l'antiga presó de les dones que han sortit a la llum. Ara, les obres que s'hi estan fent preveuen conservar les restes tot i no deixar-les a la vista, i la plaça inclourà un plafó amb la història d'aquest espai de repressió.
Una exposició per fer memòria
Fins a final d'aquest mes es pot visitar al Casal de Barri Folch i Torres, una exposició que fa memòria sobre la història d'aquesta presó que havia quedat en l'oblit. La mostra ha estat realitzada pels periodistes del col·lectiu SomAtents i és fruit d'una llarga investigació duta a terme a travésd'entrevistes a testimonis directes, com els veïns, que han aportat gran informació, viscuda de primera mà, sobre el funcionament i els presos del centre penitenciari. La investigació, a més, té un caràcter socioeducatiu, amb activitats per a veïns i estudiants.
Realitzat pel col·lectiu SomAtents