Un estudi liderat per la Universitat de Cambridge i amb la participació de l'IPHES-CERCA ha analitzat les restes d'un neandertal descobert a la cova de Shanidar, al Kurdistan iraquià, que presenta una perforació a l'escàpula esquerra compatible amb l'impacte d'una llança de fusta. La ferida, de 75.000 anys d'antiguitat, és una de les evidències més antigues que es coneixen d'una mort provocada per aquesta arma.
Les restes corresponen a un individu identificat com a Shanidar A, un neandertal d'uns 45 anys del qual s'han conservat algunes parts fragmentades del cos. Segons la investigació, publicada a la revista Scientific Reports, la lesió es va produir probablement poc abans de la mort i podria haver afectat òrgans vitals. Tot i això, no se sap si va ser conseqüència d'un accident de caça o d'un acte de violència entre individus. La recerca també revela que l'individu va sobreviure durant almenys un any a una lesió facial, possiblement gràcies a l'ajuda d'altres membres del grup.
Els investigadors asseguren que és difícil recuperar restes fòssils tan ben conservades d'aquest tipus, ja que aquests ossos tan prims ni tan sols se solen preservar complets en enterraments moderns. La troballa aporta noves pistes sobre l'ús d'armes de fusta, sobre les relacions socials i sobre el comportament funerari dels neandertals. Haver sobreviscut i poder continuar vivint reforça la hipòtesi que l'atenció als membres que es troben en una situació complicada formava part de les relacions socials neandertals.
Però la investigació no acaba aquí: el jaciment de la cova de Shanidar ha permès recuperar les restes de diversos individus que han reobert el debat sobre l'existència de pràctiques funeràries. La col·locació dels cossos suggereix un comportament funerari intencional i simbòlic, perquè els neandertals tornaven al mateix lloc per dipositar-hi els seus morts.