Un vaixell localitzat al fons del mar Bàltic podria convertir-se en una de les troballes arqueològiques més rellevants dels darrers anys per entendre la diplomàcia europea del segle XIX. Una investigació liderada per l'historiador i bussejador polonès Pawel Truszynski apunta que el vaixell, descobert el 2024 davant la costa de Suècia, transportava un valuós carregament destinat al tsar Alexandre II de Rússia com a mostra de bona voluntat després de la fi de la Guerra de Crimea.
La hipòtesi és fruit de dos anys de recerca als fons marins i en arxius europeus. Els primers indicis van aparèixer quan els bussejadors Pawel Truszynski i Marek Cacaj van recuperar una ampolla de ceràmica amb el segell "Nassau". Inicialment van pensar que podia estar relacionada amb el Carib, però l'anàlisi d'una especialista en ceràmica va revelar que procedia del Ducat alemany de Nassau i contenia aigua mineral Selters, una beguda molt apreciada al segle XIX.
Aquella troballa va permetre situar cronològicament el naufragi entre els anys 1856 i 1857, just després de la signatura de la pau que va posar fi al conflicte entre Rússia i la coalició formada per l'imperi otomà, França i el Regne Unit.
Els investigadors calculen que el vaixell havia salpat del port d'Hamburg amb destinació a Sant Petersburg carregat de productes de luxe. Entre les restes conservades hi ha centenars d'ampolles de xampany, recipients d'aigua mineral, vaixelles de porcellana i altres mercaderies destinades tant a l'aristocràcia russa com a un regal oficial per al nou tsar.
Una de les troballes més destacades ha estat la identificació del xampany. L'anàlisi del tap d'una ampolla recuperada va permetre relacionar-la amb la prestigiosa casa francesa Louis Roederer, proveïdora habitual de la cort imperial russa. Les anàlisis efectuades pel mateix celler indiquen que es tracta d'un vi de la collita de 1857, elaborat amb un alt contingut de sucre, tal com era habitual en els gustos de la noblesa russa de l'època.
La investigació també ha identificat peces de vaixella fabricades per la companyia britànica Davenport l'any 1856. Aquestes dades, juntament amb la documentació localitzada en arxius d'Amsterdam, han permès reconstruir l'itinerari del vaixell i el seu carregament.
Segons Truszynski, tot apunta que el duc Adolf de Nassau va organitzar l'enviament per restablir les relacions diplomàtiques amb Rússia després de la Guerra de Crimea. La càrrega hauria tingut una doble funció: reactivar el comerç de productes de luxe amb Sant Petersburg, interromput durant el conflicte, i lliurar un valuós obsequi institucional a Alexandre II, que acabava d'accedir al tron.
El manifest localitzat pels investigadors suggereix que, a més dels objectes ja recuperats, el vaixell transportava instruments científics de precisió, ceràmica de Villeroy & Boch i una col·lecció de minerals i meteorits excepcionals destinada personalment al tsar. Aquest últim carregament encara no ha estat localitzat, però els investigadors confien que continuï protegit sota les capes inferiors del celler.
Malgrat les nombroses evidències, la identitat definitiva del vaixell encara no s'ha pogut confirmar. Els forts corrents i l'absència de la campana, del nom gravat al casc o d'altres elements identificatius impedeixen assegurar-ne l'origen amb total certesa.
L'equip de Baltictech espera ara el permís de les autoritats sueques per iniciar una tercera expedició al jaciment. Els bussejadors volen excavar les capes més profundes de la càrrega amb l'esperança de trobar els meteorits o altres objectes descrits al manifest, unes proves que permetrien identificar de manera definitiva el vaixell i reconstruir les circumstàncies del seu enfonsament.
Si la hipòtesi es confirma, el derelicte constituiria un testimoni excepcional de la represa de les relacions comercials i diplomàtiques a Europa després de la Guerra de Crimea i conservaria intacte un carregament que mai no va arribar a les mans del seu destinatari: el tsar Alexandre II.