Una investigació liderada per la Universitat de Montreal ha tret a la llum una paradoxa fascinant sobre la civilització maia a la ciutat d'Ucanal. Tot i ser mestres de l'enginyeria hidràulica i mantenir els seus dipòsits lliures de contaminants biològics durant 1.500 anys, els seus habitants van viure exposats a nivells tòxics de mercuri.
L'estudi, realitzat per l'arqueòleg Jean Tremblay sota la direcció de la professora Christina Halperin, ha analitzat els sediments de tres grans reserves d'aigua (anomenades aguadas) entre els anys 2018 i 2024.
Els maies d'Ucanal van demostrar una capacitat sorprenent per gestionar la qualitat de l'aigua "visible". Utilitzaven canals farcits de pedres per filtrar sediments abans que l'aigua entrés als dipòsits, envoltaven les basses amb vegetació i les anàlisis químiques mostren una absència gairebé total de matèria fecal, cosa que suggereix l'ús de pous cecs segellats lluny de les fonts d'aigua, una pràctica molt inusual en ciutats preindustrials tan denses.
"Els maies podien fer front als bacteris que veien a simple vista", explica Tremblay. "Però el mercuri no enterboleix l'aigua ni la torna vermella; era indetectable per a ells".
El gran enemic d'Ucanal va ser el cinabri, un mineral de color vermell intens (sulfur de mercuri) que els maies associaven amb la sang, la vida i la mort. Aquest pigment s'utilitzava massivament per decorar esteles i edificis, pintar objectes de prestigi i de ritus funeraris, cobrint els cadàvers.
Amb el pas del temps i les pluges, aquest polsim vermell es va filtrar al sòl i a les reserves d'aigua. Durant el període clàssic terminal, la concentració de mercuri als dipòsits va augmentar més d'un 300%. Com que el seu ús no es limitava només a l'elit, sinó que també estava estès a tota la població, la contaminació va esdevenir un problema de salut pública generalitzat.
Malgrat aquest "enemic invisible" que els sistemes de filtració de roca no podien aturar, els investigadors remarquen la sofisticació de la societat d'Ucanal. A diferència d'altres centres maies que es van col·lapsar abans, Ucanal va prosperar gràcies a una gestió de recursos a llarg termini. "No vivien al dia", conclou Tremblay, "i per això la seva civilització va sobreviure durant dos mil·lennis".