Cinc espais patrimonials de Catalunya oferiran, a partir del 13 de desembre i fins al 8 de febrer, una recreació històrica de com es parava taula per Nadal en èpoques diferents. La iniciativa, titulada La Taula Parada. El gust per la història, és un projecte de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural que vol apropar al públic els usos, els costums i les formes de socialització vinculades als àpats al llarg del temps.
La proposta es podrà veure al monestir de Santes Creus, al castell monestir d'Escornalbou, a la cartoixa d'Escaladei, a la Casa Museu Prat de la Riba i a la canònica de Vilabertran. Cada espai presenta una taula nadalenca adaptada al context històric i social del monument. Així, els visitants podran conèixer des de la pauta reglada de Santes Creus fins a l'ostentació d'Escornalbou, passant per la sobrietat d'Escaladei, la familiaritat de la Casa Museu Prat de la Riba i el recolliment de Vilabertran, a més de descobrir qui participava en aquests àpats festius.
El projecte té com a objectiu posar en valor la cultura gastronòmica catalana com a patrimoni intangible, en relació amb el patrimoni material que representen els monuments, i recuperar el paper de la taula com a espai humà i de convivència. També vol mostrar les diverses maneres de viure i de celebrar les festes nadalenques segons el moment històric i l'entorn.
La Taula Parada posa el focus en els espais domèstics, els objectes quotidians i les relacions que es desenvolupen en l'àmbit de la llar, una dimensió que sovint ha estat secundària en la historiografia. El projecte ha estat possible gràcies al treball d'un equip multidisciplinari format per professionals de la història, l'escenografia, la història de l'art i el disseny, que han garantit el rigor i la veracitat de les recreacions.
Cartoixa d'Escaldei
A la cartoixa d'Escaladei es mostra l'austeritat que caracteritzava la cuina i els àpats que feien els monjos per Nadal. Pares i germans s'asseien a les taules parades amb estovalles senzilles i proveïdes de vaixella de ceràmica blanca, amb l'heràldica d'Escaladei, i coberts de fusta, mantenint un estricte silenci. Nadal era un dels tres únics dies a l'any que els monjos rebien escudella doble. Una per dinar, de fideus, i una altra per sopar, de cigrons i ous passats per aigua.
Canònica de Santa Maria de Vilabertran
A la canònica de Santa Maria de Vilabertran, els canonges seguien la regla de sant Agustí, que, en alguns sentits, no era tan estricta com les d'altres cultes religiosos. Respecte al menjar, només menjaven carn els diumenges, els dimarts i els dijous i els dies de festivitats assenyalades, excepte els divendres. Les carns i el peix se servien acompanyats de pa, així com les hortalisses, que subministrava el prior de la seva horta. Menjaven al refetor, en una taula parada amb estovalles blanques, vaixella de terrissa, ganivets metàl·lics i culleres de fusta. Els àpats importants durant el període nadalenc es feien la vigília de Nadal, el dia de Nadal i per Sant Esteve.
Casa Museu d'Enric Prat de la Riba
A la Casa Museu d'Enric Prat de la Riba es pot descobrir com la taula del menjador era un dels escenaris principals de la vida familiar, on no només es creaven records compartits, sinó que a més s'evidenciaven els rols de poder i de gènere de cadascun dels membres. El cap de família ocupava el cap de taula i era el primer a ser servit, i les dones, si no hi havia servei, s'asseien a prop de la porta per poder anar i venir de la cuina amb els plats. Pel que fa als àpats, no hi podien faltar, segons la tradició catalana, l'escudella i el gall dindi o el capó i, a partir del segle XX, els canelons.
Castell monestir d'Escornalbou
Al castell monestir d'Escornalbou es reflecteix com, a les cases benestants, el menjador només es feia servir per menjar; els àpats eren actes solemnes i una oportunitat per impressionar els convidats. Per aquest motiu, cuidaven molt els detalls de protocol i es vestien les taules amb riques estovalles, canelobres, copes fines, coberteria de plata o acer i vaixelles de porcellana, com les Pickman, amb decoració elegant.
Reial Monestir de Santes Creus
Finalment, al Reial Monestir de Santes Creus, la vida diària estava marcada per la regla de sant Benet. La norma establia que entre el 13 de setembre i la quaresma només es feia un àpat al dia, a l'hora novena (aproximadament, les tres de la tarda). El seguiment d'aquesta regla, complementada amb altres textos legals propis del monestir, no es relaxava en una jornada assenyalada com aquesta. Ningú no podia seure fins que no ho feien l'abat i el prior, que ocupaven els seients principals i se'ls servia primer. Tota la comunitat beneïa la taula i, a partir d'aquest moment, l'única veu que ressonava a l'interior del refetor era la del monjo lector, situat al púlpit.
Informació pràctica
- Del 13 de desembre del 2025 al 8 de febrer del 2026
- A més de La Taula Parada, s'han organitzat diverses visites guiades temàtiques i activitats relacionades amb les taules a cada un dels monuments. D'altra banda, aquest Nadal pots gaudir del patrimoni cultural català amb un munt d'activitats programades per a tota la família.
- Més informació a patrimoni.gencat.cat.