Un equip d'investigadors de la Universitat de Stavanger ha cartografiat per primera vegada el sistema de defensa dels vikings, desafiant la imatge tradicional d'una societat només centrada en raids i conquestes. Aquesta xarxa comprenia fogueres d'alerta o senyals col·locats en punts elevats, que permetien avisar ràpidament les comunitats de l'arribada d'intrusos, tant d'exèrcits danesos i suecs com de rivals polítics interns.
Les fogueres van ser utilitzades des del període viking (aproximadament, el 950) fins al 1814 i permetien mobilitzar ràpidament les defenses i els vaixells de guerra locals. Els arqueòlegs han identificat centenars de llocs associats a aquestes torres de senyalització i han trobat proves, com capes de carbó, que confirmen l'ús continuat del sistema. Els estudis combinats d'evidències arqueològiques, documents històrics i topònims han permès localitzar amb precisió molts d'aquests llocs, com Vigdelsveten prop de Stavanger, Vettakollen a Oslo i Veten a Altøya.
L'estudi també destaca la dimensió emocional de la defensa vikinga: la por i la vigilància constant van ajudar a unir les comunitats i a reforçar la cohesió social davant de possibles amenaces. La recerca evidencia que els vikings no només atacaven, sinó que també desenvolupaven estratègies complexes per protegir-se i organitzar-se.
A més, s'han identificat cases per guardar vaixells de guerra i s'ha utilitzat datació per radiocarboni per precisar els períodes d'activitat de les fogueres. Els investigadors han creat una base de dades oberta perquè la ciutadania pugui ajudar a identificar possibles restes arqueològiques d'aquest sistema de defensa històric, per tal d'assegurar-ne la preservació i poder tenir una millor comprensió del llegat militar i social dels vikings.