Li mancava a Cervantes la mà esquerra?
Hi ha indicis històrics que posen en dubte que l'escriptor perdés la mà a la batalla de Lepant

La biografia de Miguel de Cervantes presenta moltes més incògnites que tota la seva obra completa, estudiada arreu del món per una munió de lletraferits. Sense tremolor de veu us recitaran de memòria el capítol que desitgeu, però, sorprenentment, els suarà el clatell si els pregunteu si tenia ascendència jueva o, fins i tot, si l’autor estava mancat de la mà esquerra.
Fa uns anys, una novel·la del dramaturg Fernando Arrabal afirmava que Cervantes no estava totalment esguerrat, fent referència a un text del mateix Cervantes en què es feia besar la mà esquerra per un estudiant. Tot i que un catedràtic de cirurgia, Antonio López Alonso, va remenar als arxius sobre les operacions realitzades a Cervantes i va escriure un text de títol inequívoc, 'Cervantes: manco y bien manco', molts autors no són tan categòrics. És el cas del cervantista de la Universitat de París Jean Canavaggio, que, en un apunt biogràfic de Cervantes, diu que un tret a la batalla de Lepant li va fer perdre “l’ús de la mà esquerra”, no pas la mà.
És possible que Cervantes, si no hagués marxat a Itàlia als vint anys, hagués perdut la mà dreta. I no a Lepant. A l’Arxiu Simancas es va trobar un document del segle XVI en què es considerava un tal Miguel de Cervantes culpable de ferir, en un duel, el mestre d’obres Antonio de Siguera. Se’l condemnà que li tallessin la mà dreta, però el sospitós va fugir.
Els dubtes raonables, però, es fan certeses quan es tracta de desmentir que Cervantes i Shakespeare van morir un 23 d’abril. Són nombrosos els autors que defensen, amb proves a la mà, que Cervantes va morir el 22 d’abril del 1616. Segons diversos autors, és segur que els documents de l’església madrilenya que recullen la seva mort, datats el 23 d’abril, fan referència a la cerimònia de l’enterrament i no a la mort, que lògicament s’hauria produït el dia abans. Pel que fa a Shakespeare, és cert que va morir el dia 23 d’abril, però només segons el calendari britànic, diferent del gregorià. Per tant, quan Shakespeare feia l’última alenada, a casa seva sí que era 23 d’abril, però a Madrid era 4 de maig.
Comentaris