OFERTA ESPECIAL -40%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Preguntes i respostes

Quina relació hi ha entre les agulles de cosir i Adam Smith?

L'economista escocès va utilitzar el complex procés de producció d'aquest estri per exemplificar els beneficis de la divisió del treball

Xavier Duran
Fil i agulla
Fil i agulla Wikimedia Commons

En algun moment de la prehistòria, les pells dels animals es van començar a cosir per transformar-les en robes més còmodes. I si la gent cosia, devia tenir el que avui anomenem agulles de cosir, almenys des de fa més de 20.000 anys. Acostumats a fabricar-se ells mateixos els estris –quin remei–, utilitzaven pedres, fustes i, sobretot, ossos d’animals per fer-se punxons i agulles més o menys fins. A la Cova del Parco d’Alòs de Balaguer se n’hi varen trobar dues de senceres i sis de trencades o a mig fer, amb una antiguitat de 15.000 anys. 

Al principi no tenien el petit forat per on costa tant de fer passar el fil, sinó una mena de ganxo. Però la paciència deu ser una virtut mil·lenària, perquè hi ha restes d’agulles del Magdalenià, és a dir, de fa entre 10.000 i 17.000 anys, que ja tenien aquest petit orifici. Més endavant, metalls com el coure, la plata, el bronze o el ferro supliren els ossos. Fins que els àrabs –sembla que copiant els xinesos– varen utilitzar l’acer –el mateix material que feien servir per a productes amb altres aplicacions, com les espases. La forja els permetia obtenir agulles molt fines.

Que l’agulla de cosir sigui un invent tan antic no ha de fer pensar que és senzill de fer. A l’Edat Moderna els artesans necessitaven unes vint operacions successives per fabricar-les. A algú se li va acudir que un grup d’obrers podria repartir-se les feines i guanyar rapidesa. I això va ser aprofitat per Adam Smith, que, el 1776, a La riquesa de les nacions, posava aquest exemple com a mostra dels beneficis de la divisió del treball.

Subscriu-t'hi

Portada del número 245 de SÀPIENS (agost 2022)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Portada del número 245 de SÀPIENS (agost 2022)

Un museu sota l'aigua

Dietari d'una excavació subaquàtica

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto