Molts historiadors i polítics utilitzen el terme 'aldees de Pot'omkin' per referir-se a falsedats construïdes per aconseguir l'admiració dels reis o, més genèricament, de la societat. La frase al·ludeix a les aldees de cartó pedra que, suposadament, Grigorij Pot'omkin va construir a les acaballes del segle XVIII a Ucraïna perquè Caterina II de Rússia quedés admirada per la feina desenvolupada pel seu amant. Però la veritat és que aquelles aldees no eres falses, sinó ciutats que, veritablement, s'havien construït sota l'impuls de Pot'omkin. 

Entre les obres de l'amistançat de Caterina la Gran hi ha, al sud de la península de Crimea, la base naval de Sebastopol, amb una ciutat al costat, aixecada en dos anys, i les ciutats de Nikolajev, Kherson —que ara té 340.000 habitants— i Jekaterinoslav (o 'Glòria de Caterina'), que ara s'anomena Dnipropetrovs'k. Aquesta última ciutat ja tenia, en temps de Pot'omkin, un teatre, una catedral i un conegut conservatori de música. Molts anys després, s'hi afegirien una universitat i diversos casinos ben reals. La fundació d'aquestes ciutats era estratègica per a la defensa de Rússia perquè era una entrada possible dels enemics a través de la mar Negra. De fet, anys després Anglaterra i França van lluitar contra Rússia al costat de Sebastopol, i Tolstoj situa un dels seus relats enmig de l'assetjament d'aquesta ciutat. Totes les fonts contradiuen la llegenda que les aldees eren únicament façana.

L'origen de la mentida històrica
Segons diverses informacions, l'autor de la calúmnia va ser un diplomàtic de Saxònia que va publicar en un diari d'Hamburg, el 'Minerva', la història de falses construccions aixecades amb l'únic propòsit de satisfer Caterina la Gran, la qual, pobra innocent, s'hauria acontentat simplement amb la pura admiració de les ciutats des de la llunyania. Potser l'èxit d'aquesta mentida cal buscar-lo en la quantitat de polítiques de façana i construccions de cartó pedra que, des de llavors, s'han construït per enganyar els reis, els presidents o els voltants.