OFERTA ESPECIAL -45%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Preguntes i respostes

És cert que les aldees de Pot'omkin eren de cartó pedra?

Segons la llegenda, Grigorij Pot'omkin va edificar falses construccions aixecades amb l'únic propòsit de satisfer la seva amant, Caterina II de Rússia, que només veia les ciutats des de la llunyania

Àlex Milian
Grigorij Pot'omkin i Caterina la Gran
Grigorij Pot'omkin i Caterina la Gran Wikimedia Commons

Molts historiadors i polítics utilitzen el terme 'aldees de Pot'omkin' per referir-se a falsedats construïdes per aconseguir l'admiració dels reis o, més genèricament, de la societat. La frase al·ludeix a les aldees de cartó pedra que, suposadament, Grigorij Pot'omkin va construir a les acaballes del segle XVIII a Ucraïna perquè Caterina II de Rússia quedés admirada per la feina desenvolupada pel seu amant. Però la veritat és que aquelles aldees no eres falses, sinó ciutats que, veritablement, s'havien construït sota l'impuls de Pot'omkin. 

Entre les obres de l'amistançat de Caterina la Gran hi ha, al sud de la península de Crimea, la base naval de Sebastopol, amb una ciutat al costat, aixecada en dos anys, i les ciutats de Nikolajev, Kherson —que ara té 340.000 habitants— i Jekaterinoslav (o 'Glòria de Caterina'), que ara s'anomena Dnipropetrovs'k. Aquesta última ciutat ja tenia, en temps de Pot'omkin, un teatre, una catedral i un conegut conservatori de música. Molts anys després, s'hi afegirien una universitat i diversos casinos ben reals. La fundació d'aquestes ciutats era estratègica per a la defensa de Rússia perquè era una entrada possible dels enemics a través de la mar Negra. De fet, anys després Anglaterra i França van lluitar contra Rússia al costat de Sebastopol, i Tolstoj situa un dels seus relats enmig de l'assetjament d'aquesta ciutat. Totes les fonts contradiuen la llegenda que les aldees eren únicament façana.

L'origen de la mentida històrica
Segons diverses informacions, l'autor de la calúmnia va ser un diplomàtic de Saxònia que va publicar en un diari d'Hamburg, el 'Minerva', la història de falses construccions aixecades amb l'únic propòsit de satisfer Caterina la Gran, la qual, pobra innocent, s'hauria acontentat simplement amb la pura admiració de les ciutats des de la llunyania. Potser l'èxit d'aquesta mentida cal buscar-lo en la quantitat de polítiques de façana i construccions de cartó pedra que, des de llavors, s'han construït per enganyar els reis, els presidents o els voltants.

Subscriu-t'hi

Portada del número 259 de SÀPIENS (octubre 2023)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​​​​​​​

Comentaris

Portada del número 259 de SÀPIENS (octubre 2023)

Els catalans de Felip V

Descobrim qui van ser els homes de negocis més importants de la Catalunya borbònica

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto