Subscriu-t'hi
Preguntes i respostes

Àtila era un inculte sanguinari?

L'emperador dels huns va fomentar la seva mala fama per aconseguir, sense haver de lluitar, els seus objectius

Àlex Milian
Retrat idealitzat d'Àtila,  Eugène Delacroix (1843-47)
Retrat idealitzat d'Àtila, Eugène Delacroix (1843-47) Wikimedia Commons

El més conegut dels reis dels huns era un bàrbar, tenint en compte que, per als romans, tots els que no eren romans eren bàrbars. Però, ni des del punt de vista dels mateixos romans, no podia ser un bèstia inculte: ells el van educar durant cinc anys (del 408 al 412), li van ensenyar a escriure llatí i grec, li van mostrar el sistema polític i administratiu romà i, fins i tot, el van portar a la capital, Constantinoble. Per alguna cosa Àtila prengué el títol d'emperador dels huns, només un any després de ser nomenat rei d'aquest poble.

Contra la llegenda negra
Una colla d'historiadors encapçalats per Marcel Brion van desmentir la llegenda negra i les cròniques que deien que Àtila era un governant sense escrúpols que deixava darrere seu una estela de destrucció. És cert que dirigia campanyes bèl·liques contra els seus veïns i els cobrava forts tributs a canvi de pau. Però la vasta extensió del seu imperi, que ocupava les planes meridionals de Rússia, Ucraïna i tota la conca del Danubi, l'obligava a retirar-se després. I solia fer-ho pacíficament, sense la política de terra cremada que se li ha atribuït. És Brion qui diu que "Àtila sabia perfectament [...] la cura que havia de tenir a no devastar una regió per on travessava, perquè, molt possiblement, hi hauria de tornar a passar".

L'historiador grec Prisc, en el seu 'Diari', presenta Àtila com un governant culte que, en els banquets, imposava el silenci perquè tots escoltessin com el bard recitava poesia. Hem de creure Prisc, ja que, lluny de ser imparcial, havia visitat Àtila com a ambaixador de l'Imperi bizantí. També és Prisc qui diu que l'esclavitud, sota el regnat d'Àtila, era més esmorteïda que en d'altres imperis, i explica el cas d'un grec que, després de ser presoner dels huns, havia lluitat, s'havia enriquit amb ells i havia esdevingut un cabdill dels seus segrestadors. Com ell, molts altres havien elegit la cort d'Àtila. Segons Brion, el mateix Orestes, mà dreta d'Àtila, era un governant de la Panònia romana a qui van enviar a dur un missatge al rei dels huns i va decidir quedar-se al seu costat. És evident, doncs, que Àtila tampoc no era dels que maten el missatger.

El gran imperi dels huns
Durant el seu regnat, Àtila va aconseguir unificar gairebé totes les tribus dels huns i, fins i tot, controlar, mitjançant la conquesta o l'aliança, pobles com els germànics o els escites.

Seguint el model romà, creà una administració i un sistema d'informació polític i militar molt avançat. Segons contra Prisc, això li permetia recitar la carta que li enviava l'emperador Teodosi, abans que ell mateix (Prisc), com a ambaixador, l'hagués obert.

El malnom d'"Assot de Déu", amb el qual el va batejar un frare i que es va fer popular, devia acontentar Àtila, que preferia que la seva fama el precedís i aconseguir, sense tanta lluita, els tan preuats tributs en or dels seus enemics.

(Aquest article es va publicar per primera vegada al 'SÀPIENS' núm. 4, el febrer de 2003)

Subscriu-t'hi

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 224 (novembre 2020)

Judici a Martín Villa

Repassem la trajectòria del polèmic governador civil de Barcelona, des dels càrrecs polítics fins als consells d'administració

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto