Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd (Averrois és el seu nom llatinitzat) va néixer l'any 1126 a Còrdova, que en aquell moment era el principal centre cultural d'al-Àndalus. Fill d'una família noble i rica, va estudiar dret però també teologia, matemàtiques, astronomia i filosofia. Gran estudiós de l'obra d'Aristòtil, aleshores molt poc coneguda a Europa, va destacar la importància del pensament analític per interpretar la realitat i la revelació de l'Alcorà. Gràcies a la seva amistat amb el califa almohade Abu-Yaqub Yússuf, es va atrevir a expressar les seves teories obertament, sense haver de témer per les habituals acusacions d'heretgia amb què els líders religiosos perseguien els pensadors heterodoxos. Va ser nomenat jutge suprem de Sevilla, de Còrdova i metge de la cort, i va poder escriure i publicar les seves obres amb llibertat. Però quan el seu protector va morir, els teòlegs més conservadors van aconseguir que se l'expulsés del regne, quan tenia 69 anys. Les seves reflexions sobre l'obra d'Aristòtil i Plató li van valdre el sobrenom del Comentador, i la seva recuperació del llegat clàssic va tenir una influència decisiva en el pensament jueu i cristià de l'edat mitjana i el Renaixement.