Més de tres dècades després de morir, la vinculació de Carl Orff al règim nazi és encara matèria de discussió. El músic, nascut a Munic, va fer fortuna durant els anys més foscos de la Segona Guerra Mundial amb Carmina Burana. L’obra, estrenada el 1937, va connectar amb l’esperit dels cercles nazis. Orff era considerat una de les promeses de la “revolució cultural” del Reich, segons el mateix Goebbels. Fins i tot va acceptar l’encàrrec de compondre una versió ària d’El somni d’una nit d’estiu del jueu Mendelssohn. 

Així i tot, Orff va superar les proves de l’oficina de desnazificació de la música alemanya, supervisada pels Estats Units, que desaconsellava programar, per exemple, l’obra de Strauss. Com va aconseguir esborrar el seu passat? Orff va insistir que havia estat membre del moviment de resistència La Rosa Blanca, però el seu únic vincle amb el moviment va ser el seu amic íntim Kurt Huber, arrestat i assassinat per les SS (i de qui Orff es va desentendre tan aviat com va saber que l'havien detingut). Tanmateix, a l’autor de l’arxifamosa cantata O Fortuna li va somriure la sort en els moments clau: el responsable de l’oficina de desnazificació de la música era un amic seu. El capità i músic nord-americà Newell Jenkins havia estudiat amb ell abans de la guerra. A banda de la música, Orff ha deixat un mètode pedagògic que es feia servir arreu del món i que, durant el nazisme, va intentar implantar al sistema educatiu alemany.