S'HO MEREIXEN
Elles també haurien de tenir un carrer. Envia la teva proposta
Elles també haurien de tenir un carrer
Preguntes i respostes

Quina ciutat italiana va ser una gran productora de miralls al segle XVI?

Durant el Renaixement, Venècia es va convertir en un gran centre productor d'aquest invent després que es veiessin les possibilitats comercials que oferia

Xavier Duran
Mirall
Mirall Getty Images

La mitologia explica que Narcís es va ofegar quan contemplava, tan satisfet de la seva bellesa, el reflex del seu rostre en l’aigua. Potser s’hauria salvat si hagués conegut l’invent que cap a l’any 6000 aC havia sorgit a Anatòlia: unes peces polides d’una roca volcànica anomenada obsidiana, on s’hauria pogut contemplar sense perill de negar-se. Sembla que el mite és molt posterior a aquests primers miralls i fins i tot als que els babilonis van inventar cap a l’any 4000 aC, fets amb coure polit, o als dels egipcis del 2900 aC, amb el mateix sistema o bé amb bronze.

Com si s’hi emmirallessin, diverses cultures van crear sistemes semblants. Però no va ser fins al segle III de la nostra era quan els romans van aplicar capes de metalls com coure, plata o fins i tot or en vidres transparents. Això donava una imatge sovint deformada, per les imperfeccions del vidre o del recobriment. Va caldre esperar fins al Renaixement perquè la tècnica millorés i apareguessin uns miralls fets amb una amalgama d’estany i mercuri que ja eren força més exactes. A part de l’avenç tècnic, a Venècia van veure les possibilitats comercials que oferia, i al segle XVI la ciutat estat es va convertir en un gran centre productor de miralls. Els miralls eren un objecte de luxe fins que va aparèixer el químic alemany Justus von Liebig. El 1835 va idear un procés per dipositar una fina capa de plata en un vidre. A partir d’aquí la fabricació es va abaratir tant que si algú no es contemplava al mirall era per modèstia... o per por de descobrir la crua realitat.

Subscriu-t'hi

Portada número 252 de SÀPIENS (març 2023)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada número 252 de SÀPIENS (març 2023)

El Noi del Sucre

100 anys de l'assassinat de Salvador Seguí, el gran líder del sindicalisme català

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto