Subscriu-t'hi
NO EREN BRUIXES. EREN DONES
Recuperem la memòria de totes les dones jutjades i executades per bruixeria, un crim inexistent. Signa el manifest
Recuperem la seva memòria. Signa el manifest
Preguntes i respostes

Quina ciutat italiana va ser una gran productora de miralls al segle XVI?

Durant el Renaixement, Venècia es va convertir en un gran centre productor d'aquest invent després que es veiessin les possibilitats comercials que oferia

Xavier Duran
Mirall
Mirall Getty Images

La mitologia explica que Narcís es va ofegar quan contemplava, tan satisfet de la seva bellesa, el reflex del seu rostre en l’aigua. Potser s’hauria salvat si hagués conegut l’invent que cap a l’any 6000 aC havia sorgit a Anatòlia: unes peces polides d’una roca volcànica anomenada obsidiana, on s’hauria pogut contemplar sense perill de negar-se. Sembla que el mite és molt posterior a aquests primers miralls i fins i tot als que els babilonis van inventar cap a l’any 4000 aC, fets amb coure polit, o als dels egipcis del 2900 aC, amb el mateix sistema o bé amb bronze.

Com si s’hi emmirallessin, diverses cultures van crear sistemes semblants. Però no va ser fins al segle III de la nostra era quan els romans van aplicar capes de metalls com coure, plata o fins i tot or en vidres transparents. Això donava una imatge sovint deformada, per les imperfeccions del vidre o del recobriment. Va caldre esperar fins al Renaixement perquè la tècnica millorés i apareguessin uns miralls fets amb una amalgama d’estany i mercuri que ja eren força més exactes. A part de l’avenç tècnic, a Venècia van veure les possibilitats comercials que oferia, i al segle XVI la ciutat estat es va convertir en un gran centre productor de miralls. Els miralls eren un objecte de luxe fins que va aparèixer el químic alemany Justus von Liebig. El 1835 va idear un procés per dipositar una fina capa de plata en un vidre. A partir d’aquí la fabricació es va abaratir tant que si algú no es contemplava al mirall era per modèstia... o per por de descobrir la crua realitat.

Subscriu-t'hi

Portada del número 230 del SÀPIENS (maig 2021)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada del número 230 del SÀPIENS (maig 2021)

La vida privada de Napoleó

Fill, germà, marit, pare... En el dos-centè aniversari de la seva mort desvelem com era l'home que hi ha rere el mite

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto