La història de la fotografia es va il·luminar el 1931, quan Harold Edgerton, professor al Massachusetts Institute of Technology, va inventar el flaix electrònic. Havia passat poc més d’un segle des que Joseph Nicéphore Niépce havia fet la primera fotografia de la història. En aquella època, l’exposició havia de ser de molts minuts i en alguns casos fins i tot hores: fer de model era una tortura.

Els inicis per il·luminar escenes van ser explosius. El ‘big bang’ va començar el 1839, cremant una bola de carbonat de calci en una flama fins que es tornava incandescent. El sistema era tan impactant que els rostres apareixien pàl·lids com un iceberg. El 1864 es va començar a utilitzar el magnesi, que va entusiasmar molts fotògrafs, tot i que alguns van fer la seva última fotografia amb aquest sistema perillós i procliu als accidents, fins i tot mortals.

El sistema es va suavitzar molt quan el físic alemany Paul Vierkötter va inventar als anys vint el flaix de bombeta, que va ser un gran pas per als professionals i va obrir la porta de la fotografia nocturna o interior a molts aficionats. I el 1931 va aparèixer Edgerton amb el flaix electrònic, que permetia graduar la intensitat de la llum. Quedava un problema, que va solucionar Artur Fischer, un humil i enginyós mecànic alemany. El 1949 va presentar el flaix sincronitzat amb l’obturador de la càmera, la primera de les seves més de mil patents. Un camí que havia començat, sens dubte, d’una manera molt brillant.