OFERTA ESPECIAL -40%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Preguntes i respostes

Com eren els primers flaixos?

Des del 1839 els fotògrafs il·luminaven les escenes cremant una bola de carbonat de calci que provocava una petita explosió. Un sistema que va ser prou perillós fins que es va inventar el flaix de bombeta

Xavier Duran
Càmera Vintage Imperial Reflex 620 de 1954
Càmera Vintage Imperial Reflex 620 de 1954 Joe Haupt / Wikimedia Commons

La història de la fotografia es va il·luminar el 1931, quan Harold Edgerton, professor al Massachusetts Institute of Technology, va inventar el flaix electrònic. Havia passat poc més d’un segle des que Joseph Nicéphore Niépce havia fet la primera fotografia de la història. En aquella època, l’exposició havia de ser de molts minuts i en alguns casos fins i tot hores: fer de model era una tortura.

Els inicis per il·luminar escenes van ser explosius. El ‘big bang’ va començar el 1839, cremant una bola de carbonat de calci en una flama fins que es tornava incandescent. El sistema era tan impactant que els rostres apareixien pàl·lids com un iceberg. El 1864 es va començar a utilitzar el magnesi, que va entusiasmar molts fotògrafs, tot i que alguns van fer la seva última fotografia amb aquest sistema perillós i procliu als accidents, fins i tot mortals.

El sistema es va suavitzar molt quan el físic alemany Paul Vierkötter va inventar als anys vint el flaix de bombeta, que va ser un gran pas per als professionals i va obrir la porta de la fotografia nocturna o interior a molts aficionats. I el 1931 va aparèixer Edgerton amb el flaix electrònic, que permetia graduar la intensitat de la llum. Quedava un problema, que va solucionar Artur Fischer, un humil i enginyós mecànic alemany. El 1949 va presentar el flaix sincronitzat amb l’obturador de la càmera, la primera de les seves més de mil patents. Un camí que havia començat, sens dubte, d’una manera molt brillant.

Subscriu-t'hi

Portada del número 244 de SÀPIENS (juliol 2022)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del número 244 de SÀPIENS (juliol 2022)

Com el canvi climàtic va fer caure Roma

Les últimes investigacions sobre el declivi de l'imperi romà

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto