Certificar que la llegenda de la fórmula secreta de la Coca-Cola és una farsa és més perillós que litigar contra el cèlebre advocat Perry Mason, tot i que hi ha milers de pàgines web que la publiquen de manera idèntica. La llegenda comença amb el fundador, John Pemberton, un veterà de la guerra civil nord-americana que es va fer addicte a la morfina. Mirant de trobar una cura, Pemberton (a la imatge) va inventar-se un beuratge impossible que anomenà French Wine Coca.

Sort va tenir que, gràcies a la prohibició del consum d’alcohol als Estats Units, es va veure obligat a reconvertir aquell estrany “vi francès” en una beguda sense alcohol que, després de patentar-la, va començar a vendre a les farmàcies. I va escriure en un paperet la seva fórmula. I d’aquell paperet, i de president a president, la fórmula va acabar guardant-se dins la caixa forta més blindada del món. Blindant, de pas, la llegenda.

Una fórmula secreta… de màrqueting
Es diu que en cap moment de la història de la companyia més de dues persones han conegut la recepta al mateix temps, i que no viatjaven mai juntes en el mateix avió, per por que s’estavellés i s’acabés la gallina dels ous d’or. Però pensem-ho una mica: si un robot ens emet imatges des de Mart, algú encara és prou innocent per no veure que aquesta fórmula podria ser desxifrada en un laboratori de la senyoreta Pepis? La que realment és llegendària és la recepta de màrqueting que la marca ha sabut forjar amb l’excusa de la seva fórmula. A Pepsi, possiblement, aquesta és la que els agradaria descobrir.