Subscriu-t'hi
NO EREN BRUIXES. EREN DONES
Recuperem la memòria de totes les dones jutjades i executades per bruixeria, un crim inexistent. Signa el manifest
Recuperem la seva memòria. Signa el manifest
Preguntes i respostes

Com es va descobrir la sacarina?

El 1879, el científic Constantin Fahlberg va notar que el pa que menjava durant el dinar era més dolç quan entrava en contacte amb alguna substància que havia manipulat al laboratori

Xavier Duran
Sacarina
Sacarina Wikimedia Commons

Constantin Fahlberg va notar que el pa que menjava durant el dinar era més dolç que en altres ocasions. I, com a bon científic, es va preguntar si la causa no devia ser alguna de les substàncies que havia manipulat unes hores abans al laboratori. La idea li va donar feina, perquè va anar fent proves cercant residus que li haguessin quedat a la pell o fins i tot a la roba.

Tot això passava el 1879 a la Universitat Johns Hopkins de Baltimore, als Estats Units. I la recerca va valer la pena, perquè va culminar amb el descobriment del compost que tenia aquell poder endolcidor i que ell mateix va anomenar, poc després 'sacarina'. El nom prové del llatí 'saccharon', que vol dir 'sucre'. Era el primer edulcorant que no aportava cap caloria. Al principi va tenir un èxit modest, però al cap d'un temps es va començar a utilitzar en l'elaboració d'aliments per a diabètics. La manca de sucre durant la Primera Guerra Mundial li va donar una altra empenta i més tard es va posar de moda entre les persones que volien fer dieta.

A la sacarina la seguirien altres edulcorants no calòrics com el ciclamat, descobert el 1937, i l'aspartam, sintetitzat el 1965. Cap no sembla haver-se lliurat de ser sospitós, en algun moment, de provocar càncer. Però nombrosos estudis han permès a l'Institut Nacional del Càncer dels Estats Units descartar que la sacarina, el ciclamat o l'aspartam tinguin aquest efecte. Sempre que no se'n consumeixin quantitats extraordinàriament elevades.

Subscriu-t'hi

Portada del número 230 del SÀPIENS (maig 2021)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada del número 230 del SÀPIENS (maig 2021)

La vida privada de Napoleó

Fill, germà, marit, pare... En el dos-centè aniversari de la seva mort desvelem com era l'home que hi ha rere el mite

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto