Després de passar un fred intens tornant a l’oficina quan venia de dinar, a Albert Parkhouse només li faltava quedar-se sense un ganxo on penjar l’abric. Afortunadament, Parkhouse reunia dues condicions per solucionar el problema: tenia molt d’enginy i treballava a Timberlake & Sons, que fabricava objectes amb filferro. La necessitat, l’enginy i el material s’ajuntaren. Parkhouse va començar a doblegar un filferro fins a formar dues el·lipsis. Amb un altre filferro va elaborar un ganxo que va situar al centre. Hi va posar l’abric i ja podia penjar-lo on li vingués bé. Era el mes de novembre del 1903 i el penjador acabava de néixer a Jackson, una petita ciutat de l’estat de Michigan.

Un inventor...
Parkhouse va aconseguir lloc per al seu abric. Els seus companys també, perquè van demanar-li que els fes estris semblants. I l’empresa va assolir una nova patent. De fet, Timberlake & Sons havia fitxat una dotzena d’inventors, entre ells Parkhouse, per crear productes nous. El nostre home va perfeccionar i va voler patentar el seu penja-robes.

...sense invent
Però a la patent registrada el 25 de gener del 1904 a nom de Timberlake & Sons hi constava com a inventor Charles Patterson. Aquest no era inventor, sinó l’advocat de l’empresa. Sembla que Parkhouse no va treure profit directe del seu invent i, malgrat haver inventat el penjador, tampoc no va poder penjar el seu nom oficialment a la galeria dels inventors. Però per justícia poètica, on hi havia l’empresa avui hi ha un aparcament, com volent honorar el cognom de l’enginyós treballador.

^{Penja-robes de filferro / Wikimedia Commons}