Com hauria sonat una sardana composta per Igor Stravinsky?
El músic rus sentia fascinació per la dansa popular catalana i es va comprometre a fer-ne una quan va visitar Barcelona, però la seva promesa no es va complir

El compositor Igor Stravisnky va ser responsable d’una de les estrenes més escandaloses del segle XX, la de ‘La consagració de la primavera’: cops de paraigües, mastegots, crits… la histèria va apoderar-se del públic del Teatre dels Camps Elisis, que no es va poder contenir davant un espectacle que reduïa a pols tot el que havia conegut. Sent així, us imagineu una sardana composta per Stravinsky?
"Us enviaré una sardana meva"
La visita del músic a Barcelona va generar una expectació a l’altura de la que va provocar la de Strauss, i sí, el públic també va rebre astorat una proposta musical que si es produís avui es programaria als festivals de música d’avantguarda. La sardana va entrar fortuïtament a l’oïda de Stravinsky, que va topar amb una ballada a la plaça de Catalunya, anant a un assaig al Liceu. Un dels músics més avançats del moment havia trobat a Barcelona “una cosa nova: la sardana”. La notícia va córrer com la pólvora i, al cap d’uns dies, s’organitzava una audició de sardanes als jardins de l’Ateneu Barcelonès en honor del músic. “Quan sigui a París envieu-me unes quantes sardanes, que les vull estudiar; després jo us enviaré una sardana meva”, va prometre. I, finalment, el rus va fer sonar la tenora? No. La sardana de Stravinsky passarà a la història com un dels capítols més interessants per a la nostra música del “què hauria passat si…”.
Comentaris