El compositor Igor Stravisnky va ser responsable d’una de les estrenes més escandaloses del segle XX, la de ‘La consagració de la primavera’: cops de paraigües, mastegots, crits… la histèria va apoderar-se del públic del Teatre dels Camps Elisis, que no es va poder contenir davant un espectacle que reduïa a pols tot el que havia conegut. Sent així, us imagineu una sardana composta per Stravinsky?

"Us enviaré una sardana meva"
La visita del músic a Barcelona va generar una expectació a l’altura de la que va provocar la de Strauss, i sí, el públic també va rebre astorat una proposta musical que si es produís avui es programaria als festivals de música d’avantguarda. La sardana va entrar fortuïtament a l’oïda de Stravinsky, que va topar amb una ballada a la plaça de Catalunya, anant a un assaig al Liceu. Un dels músics més avançats del moment havia trobat a Barcelona “una cosa nova: la sardana”. La notícia va córrer com la pólvora i, al cap d’uns dies, s’organitzava una audició de sardanes als jardins de l’Ateneu Barcelonès en honor del músic. “Quan sigui a París envieu-me unes quantes sardanes, que les vull estudiar; després jo us enviaré una sardana meva”, va prometre. I, finalment, el rus va fer sonar la tenora? No. La sardana de Stravinsky passarà a la història com un dels capítols més interessants per a la nostra música del “què hauria passat si…”.