El 6 de març del 1961 va néixer '13, Rue del Percebe', a la contraportadade la revista Tío Vivo. La van encarregar a un jove dibuixant, Francisco Ibáñez, qui tres anys abans havia fet una sèrie que de seguida es va fer molt popular, 'Mortadelo y Filemón'. Ibáñez es va empescar un edifici sense façana i així es podria veure què passava als seus estrafolaris veïns. Hi vivia un morós i estafador crònic —inspirat en un altre dibuixant, Vázquez—, una família de fills espantosos, un lladre ben casat, un sastre pocavergonya, un botiguer trampós... Fins i tot hi havia un científic que creava monstres i que acabaria sent eliminat per la censura franquista, que considerava que la vida només la podia crear Déu.

Una edició més actual
Amb el temps, '13, Rue del Percebe' es va convertir en un retrat de la societat franquista. Un retrat brutal, carregat d’un humor entre negre i innocent, tan bèstia com infantil. El 2002, Ibáñez va fer un nou episodi d’aquella terrible escala, on es podien veure els veïns quaranta anys després. El morós del terrat ara feia estafes per Internet; el lladre era directiu d’un banc; els nens trapelles feien festes rave i s’inflaven de pastilles, i els antics llogaters de la pensió ara s’havien convertit en okupes... En la vida quotidiana, la història es veu encara més surrealista que en les historietes dels còmics.