Després de la unificació italiana, la política del nou regne va haver de fer front al fet que ara l'Estat tenia interessos molt diversos i realitats del tot diferents. El sud d'Itàlia, l'antic regne de les Dues Sicílies era un territori especialment estrany respecte de la resta del nou país. A una banda del golf de Nàpols hi ha la població de Sorrento, una de les més turístiques i boniques i coneguda per l'elaboració del limoncello —un licor dolç fet de llimones—, un poble que a principis del segle XX patia moltes mancances materials.

Tanta bellesa i tanta pobresa —que no és incompatible una cosa amb l'altra— va atraure el primer ministre d'aleshores, l'ancià Giuseppe Zanardelli, que va emprendre una gira pel sud d'Itàlia per tal de veure personalment quines necessitats tenia. L'alcalde de Sorrento, l'hoteler Guglielmo Tramontana, propietari del Gran Hotel Imperial, que encara avui existeix, va decidir no només acollir l'hoste, sinó també enamorar-lo i aconseguir que l'Estat obrís una oficina de Correus a la vila.

Una cançó en honor del primer ministre
Per això va encarregar a dos germans, Gianbattista i Ernesto de Curtis, que componguessin una cançó en honor del primer ministre i que, a més, el portés a voler invertir a Sorrento. Ah, i ho havien de fer d'un dia per l'altre. Els germans De Curtis van treure el fons d'armari i van recuperar una melodia que havia compost Ernesto el 1894. Gianbattista, que era poeta i pintor, es va escarrassar amb la lletra i així, el 15 de setembre del 1902, va néixer Torna a Surriento, una de les cançons napolitanes més famoses del món, versionada, entre d'altres, per Elvis Presley.

La lletra de la cançó s'ha interpretat sempre com un crit d'amor a algú que ha marxat de Sorrento i només pot trobar allà l'amor si hi torna, però resulta que era una cançó per aconseguir inversions econòmiques. El primer ministre, quan va tornar a Roma, va posar en marxa les inversions però va morir tot just un any després i potser per això no va tornar mai a Sorrento.