El pa torrat existeix des que hi ha pa. Però les actuals torradores elèctriques tenen menys d'un segle. I les devem a un mecànic de Minnesota anomenat Charles Strite. Fa cosa d'un segle, va pensar que allò que a la cafeteria de la seva empresa anomenaven torrades eren més aviat socarrimades. Fins poc abans potser era lògic, perquè el pa s'havia de torrar aguantant-lo damunt d'una flama, però en aquell moment ja existien torradores elèctriques.

El 1905, Albert Marsh, un metal·lúrgic nord-americà, va descobrir un aliatge de níquel i crom amb el qual es podien fer fils elèctrics que suportessin els més de 150 graus necessaris per torrar el pa. Així es van poder fer les primeres torradores. I el 1914, un matrimoni molt ben avingut, Lloyd i Hazel Copeman, van patentar un sistema per donar la volta a la llesca sense tocar el pa i torrar així tots dos costats. Tanmateix, persistia un problema: calia estar atent al moment de girar la torrada.

Això és el que va solucionar Strite el 1919, quan va inventar una torradora que tenia un espai estret on col·locar el pa, una maneta per baixar-lo i un temporitzador que deixava anar una molla quan la torrada estava feta al gust del consumidor. La gran empenta a l'aparell la va donar un altre americà, Otto Rohwedder, que va inventar una màquina automàtica per tallar el pa i empaquetar-lo. L'usuari podia comprar llesques uniformes, ideals per a la torradora de Strite. Entre això i l'electrificació de les cases, la torrada perfecta estava servida.