El costum de baixar o 'córrer falles' es manté viu o ressuscitat en diverses poblacions de la part occidental del Pirineu del nostre país. Té lloc al voltant del solstici d'estiu i en general es tracta de baixar torxes enceses des d'algun indret alt del voltant. Les explicacions que s'han donat a aquesta festa giren entorn de les clàssiques interpretacions simbolistes: ritu solar, de regeneració de la vida natural, de fecunditat... que pretén propiciar les collites i espantar els mals esperits. A més, com que els protagonistes solen ser joves solters, hom també hi veu un ritual d'aparellament.

Aquestes teories especulatives ara es complementen amb una recerca encapçalada per O. Riart i S. Jordà. Aquests joves investigadors ressegueixen pistes de caràcter històric, fonamentalment la presència del topònim 'faro', 'farro', 'foro' o 'haro', l'indret elevat de la muntanya i visible des del poble des d'on s'inicia els descens, documentats des del segle XI i que tot indica que eren utilitzats per a la comunicació entre poblacions, per a funcions de vigilància o militars en general. L'objectiu és establir si en l'origen de la festa es troba una utilització pràctica d'aquests enclavaments.