Cap al segle XVII el vi es va començar a envasar en ampolles protegides amb tap de suro, per tal que el producte pogués envellir en un ambient gairebé hermètic i sense degradar-se. Segur que els vins van millorar, però obrir l'ampolla es va complicar. Al reverend anglès Samuel Henshall se li va acudir que un instrument metàl·lic en forma d'espiral que s'utilitzava per netejar les armes de foc podia servir també per extreure els taps. El 24 d'agost del 1795 va patentar el primer llevataps, amb un disc de metall per evitar que el tirabuixó s'enfonsés massa en el suro.

A Henshall li semblava tan senzill que el va sorprendre que a ningú no se li hagués acudit abans. I al soci que es va buscar, l'empresari Matthew Boulton, el va sorprendre que el reverend estigués tan poc dotat per als negocis. Com a resultat, Henshall es va carregar de deutes amb el seu soci i l'advocat de Boulton va arribar a dir que era més difícil treure diners al reverend que no pas els taps de suro amb el seu invent.

I això darrer no era tan fàcil, perquè calia fer molta força. El 1882, l'alemany Karl Wienke va millorar el sistema amb l'anomenat llevataps de cambrer, que es plega com un ganivet de butxaca i que té una peça per poder fer palanca damunt l'ampolla. I per als més maldestres, el 1888, el britànic H. S. Heeley va inventar un llevataps que en anar clavant l'espiral aixecava dues palanques als costats. Després només calia prémer-les i el tap sortia. S'ha de ser ben bé un cap de suro per no saber obrir ampolles amb aquests sistemes!