En altres clubs, el record dels fundadors està molt difuminat. No pas al Barça, on el suís Hans Gamper té el carnet número u de l’entitat a perpetuïtat. Aquest reconeixement té diferents raons. En els anys de la fundació, Gamper era un jugador notable i seria un millor president que el 1908 salvaria l’entitat de la fallida. A més d’aquests mèrits, al club hi hagué sempre el sentiment que s’havia de reparar el dany injust que havia patit quan, el 1925, la dictadura de Primo de Rivera el va obligar a exiliar-se, al mateix temps que es clausurava el club per sis mesos.

Aquesta necessitat de reconeixement de Gamper era molt patent l’estiu del 1966. En aquell moment, al club hi havia optimisme. Els problemes econòmics derivats de la construcció del Camp Nou semblaven superats i hi havia la sensació que els èxits esportius arribarien. Per això el president Enric Llaudet va decidir instaurar un torneig estiuenc. L’objectiu era presentar l’equip de la nova temporada a l’afició i aconseguir uns ingressos extres. El torneig havia de seguir el camí d’altres tornejos que ja eren tradicionals, com el Teresa Herrera de la Corunya, iniciat el 1946 amb l’objectiu de recollir recursos per a l’hospital fundat per aquesta filantropa, o el Ramon de Carranza, que, l’any 1955, a Cadis i dedicat a un antic alcalde, s’havia iniciat per recollir diners per al club gadità.

Desgreuge envers Gamper
Si el torneig de Barcelona es va dedicar a Gamper, va ser com un desgreuge després que, poc abans, un referèndum entre els socis havia donat com a guanyadora l’opció “Estadio del CF Barcelona” com a nom oficial del Camp Nou, en detriment de l’opció “Estadio Juan Gamper”. A la primera edició del nou trofeu, juntament amb el Barcelona, hi van participar l’Anderlecht, el Nantes i el Colònia. Era un cartell molt atractiu. L’Anderlecht era el campió belga; el Nantes, l’equip revelació francès, però l’interès més gran era en el Colònia. I és que l’equip alemany alineava Wolfgang Weber, una de les estrelles del mundial de futbol d’Anglaterra.

La final, el Barça contra el Colònia
El 30 d’agost, el Barça, entrenat per Roque Olsen, va guanyar l’Anderlecht per 2-1. L’endemà, el Colònia derrotà el Nantes per 3-2. La final es disputà l’1 de setembre. Els blaugranes van guanyar el Colònia per 3-1, en un partit que va estar marcat per la duresa dels alemanys. Els gols barcelonistes van ser de Fusté, Rifé i Vidal. A la final hi van assistir només 33.337 espectadors. Això no va impedir, però, que el torneig s’anés consolidant en les edicions posteriors. El rècord d’assistència es registraria el 1982, quan 110.000 aficionats van acudir al camp per veure jugar Maradona.